I tornarà a ser Nadal

Clic. 13 de novembre. Una furgoneta amb les portes obertes de bat a bat atapeïda de Cephalaria leucantha, l’herba faiera. I un peu de foto: anem preparant la festa. Clic. 22 de desembre. Segon missatge: tot a punt. Tres faies precioses arrambades en una paret ben lligades i a punt per cremar. Clic. 24 de desembre. A quina hora et sembla que sortim de casa? Clic. Pensa que teniu ben bé una hora de viatge i després encara heu d’aparcar. Clic. Ja som aquí! Arribem d’hora perquè l’any passat ens va anar ben just. Voltem pel poble i, amb la imprescindible guia del Ramon, trobem un bon lloc per no perdre’ns cap detall. Però a quina hora es fa fosc a Bagà? Què diu el Google? El programa de l’Ajuntament diu que comencen a baixar a dos quarts de set. Són tot just tres quarts de sis. No tenim gens de pressa, però fa fred. Gorro, bufanda i guants.

El cel va agafant un color negre blavós. Com el meu tint, penso. Anem xerrant i comentant la jugada. Cada vegada ve més gent. Tothom està expectant. I és que aquest any no és una baixada qualsevol, eh? Es commemoren els 25 anys de la recuperació de la baixada des del Siti. Cada vegada més brogit. I nervis. Que això només passa un cop l’any i és avui; ara, d’aquí poca estona. Nosaltres no portem cap faia, però també ens sentim partícips de la festa. Sentim els crits i veiem el llum de la foguera que encendrà totes les faies. I se’ns il·luminen els ulls. I ens mirem còmplices i agraïts de ser-hi. Perquè som a la nit de Nadal.

I, entremig de la gent de Bagà i dels forasters com nosaltres, em venen al cap els versos del poeta: «Ai, aire d’aquesta nit! Quina sentida de rosa hi ha en l’aire gelat que es posa sobre el pols esfereït!». I m’emociono pensant en tota la gentada que aquests dies va atabalada amunt i avall assajant pastorets, cantades de nadales i pessebres vivents.

Deixant la mandra al sofà de casa i amb un fred que pela - aquests dies fins i tot amb pluja- anar cap al local d’assaig a trobar-se amb els companys per tenir-ho tot a punt. Per fer Nadal. Per fer poble, per fer país, per mantenir les tradicions que ens expliquen i ens recorden qui som i d’on venim.

Per això estic tan contenta i agraïda de rebre els clics del Ramon en el meu wats. Perquè vol dir que Nadal s’acosta i tornarem a tenir túniques, banyes de dimoni i partitures de nadales voltant per casa. Una casa desendreçada que ens endreça. Que ens aixopluga, amb l’arbre, el pessebre i el tió que ens fan companyia. Gràcies infinites a tots els qui feu possible que, any rere any, torni a ser Nadal.