Mossèn Climent Forner

Armengou, Ballarín i Forner: són els tres sacerdots berguedans de cor que sempre van lluitar per la defensa de l’Església catòlica i dels drets nacionals del poble de Catalunya. Tots tres van representar una alenada d’aire fresc a la segona meitat del segle XX, després de la cruel guerra civil, a tots tres els va tocar patir guerra i postguerra. Els tres es van interrelacionar molt, eren grans i profunds amics, que sempre es van ajudar... A mi sempre m’ha fascinat quan escrivien de Berga com: el carrer Major, el santuari de la Mare de Déu de Queralt o el Pi de les tres Branques ... I la Patum...

Mossèn Climent fou un dels fundadors, primer director de la revista L’Infantil, des d’on va publicar narracions per a infants, aquesta revista fou la primera publicació catalana en la llengua del país després de l’ocupació de Catalunya pel general Franco, era evidentment la primera revista per la canalla. Va ser vicari a Bellpuig, Tàrrega i Castellar de n’Hug, nomenat rector de Navàs l’any 1958, fins a l’any 1989, aleshores fou rector de la parròquia de Viver on exercí de capellà: de Viver, Serrateix i Sant Joan de Montdarn. Ha traduït de l’occità tota l’obra de Guillem de Berguedà. Té més de vint llibres publicats, va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d’Or de la Ciutat de Berga.

Però mai no em cansaré d’explicar i recordar que durant dècades va fer les editorials del Full Diocesà de tres bisbats: Tarragona, Solsona i Vic. Durant anys, amb la seva màquina manual d’escriure i un fax, cada setmana enviava els seus textos a les publicacions dels tres episcopats. Els seus editorials per Sant Jordi o l’Onze de setembre feien excitar i enfollir a la premsa dretana i cavernícola de Madrid com el diari ABC. Aquests del búnquer mediàtic madrileny van convertir un rector rural amb la seva màquina d’escriure en un objecte de crítica i persecució per defensar, dintre del més estricte pensament de l’Església catòlica, els drets nacionals de Catalunya i tots els Països Catalans.

Els tres sacerdots, aquest triumvirat de Berga i comarca va fer història com mossèn Armengou amb la Justificació de Catalunya (primer assaig escrit i editat a Catalunya clandestinament per preservar el dret nacional català que va esdevenir la «bíblia» dels joves catòlics antifranquistes). Ballarín des del santuari de Queralt va defensar la nació catalana i els seus militants, només un exemple en diré, va tenir amagat a Queralt de la policia franquista a Josep Benet qui després seria el senador més votat de l’estat.

D’aquesta terna, el darrer a desaparèixer, és mossèn Climent Forner, vaig tenir la sort i el privilegi de tractar-los durant anys. Quan va marxar de Viver, el volien portar a la residència dels sacerdots grans del Bisbat de Solsona, però ell va voler mantenir-se berguedà, anà a residir a la residència de Berga al redós de Queralt.

La seva obra val la pena de ser llegida, com les dels mossens Armengou i Ballarín. Sort n’hi ha hagut de la tasca feta per l’editor berguedà Jaume Duch, n’ha anat reeditant moltes de les seves obres dels tres sacerdots.