Trump vol els 50 milions de recompensa

Trump s’estava dret al darrere. Havia cedit la paraula al seu secretari d’Estat, Marco Rubio, per tal que afegís alguns detalls al llarg sermó que el president acabava de deixar anar per oficialitzar el segrest de Nicolás Maduro. Rubio, net d’un immigrant cubà il·legal, s’explicava amb tota la vehemència que es pot esperar d’un fanàtic pilota que s’exhibeix davant del seu cacic, i Trump prenia paciència amb aire somnolent. Tot i que s’ha de reconèixer que té l’empenta d‘unjovenet, Trump no deixava de ser, en aquell moment, un home de 79 anys que havia estat tota la nit sense dormir, i no sembla que la Fanta de taronja que li escampen per la cara amb dosi extra de vitamina C el faci prou sobrehumà per no tenir soneta. Mig dormia, però escoltava. En un moment donat, Rubio recordava que Maduro és un president considerat il·legítim per mig món i sobre el qual pesa «una recompensa de 50 milions de dòlars... Que suposo que ens hem estalviat». Es va girar una mica per comprovar que el president aprovava la brometa. Trump va sortir de la letargia i, sense moure’s d’on era, va apuntar «ens haurem d’assegurar que sigui així». Va somriure, va allargar el braç per tocar carinyosament Rubio i va afegir: «no deixis que ningú els reclami; ningú no se’ls mereix, a banda de nosaltres». Tatxan!

O sigui que ja sabem un altre motiu pel qual Trump ha tret del palau presidencial el dictador veneçolà: vol la recompensa. Algú a Veneçuela s’està tibant els cabells.

Aquests cinquanta milions de dòlars tenen un amo legítim que se’ls ha guanyat a pols: el talp infiltrat que ha anat informant els ianquis dels moviments de Maduro i dels detalls de la residència presidencial, fins al punt que ha permès que la CIA en fes una rèplica a Kentucky on els Hombres de Harrelson (o com es diguin) han estat assajant la captura amb el cronòmetre a la mà. Aquest paio serà el protagonista d’una sèrie que una pila de guionistes ja estan escrivint amb l’esperança que ells seran els elegits. No és probable que pugui demanar drets de propietat intel·lectual a la indústria del cinema, però els 50 milions sí que són seus.

Evidentment, podria passar que, si va a cobrar-los, li diguin allò de «Roma no paga traïdors» i el pelin immediatament per evitar que, si ha estat capaç de conspirar contra el seu cap, ho faci, amb més motiu, contra els qui el van enredar per fer d’espia i l’han acabat estafant. Podria ser un bon final per a la sèrie.