El forat fa pecat

Manresa és una ciutat amb una orografia i una configuració urbanística que històricament han condicionat –i encara ho fan– el seu desenvolupament i la seva mobilitat. Com Roma, Manresa s’assenta sobre set turons (Puigcardener, Puigmercadal, Puigterrà, Puigberenguer, Puig de Santa Caterina, Puig del Tort i Puig de Sant Bartomeu). Durant bona part del segle XX, Manresa va créixer sense un pla urbanístic cohesionador creant barris sense connexions òptimes, i sovint amb barreres físiques o discontinuïtats entre zones. Aquesta manca de planificació general encara es nota en la gestió d’infraestructures i en la dificultat d’aplicar un model de ciutat compacta i sostenible. Tot i ser una ciutat relativament petita hi ha molts desnivells i trams poc accessibles que fan que traslladar-se d’un barri a un altre –o simplement arribar al centre– pugui ser feixuc. A més, al centre històric i als barris més antics, els carrers són estrets i amb forts pendents i això no només limita l’accessibilitat amb vehicle, sinó que també complica les obres públiques, sobretot quan es troben a prop d’edificis patrimonials. Un exemple recent és la construcció de la futura seu de la Generalitat a la Catalunya Central, situada al solar que hi ha entre els carrers de la Codinella i de Galceran Andreu, que ha d’incloure segons el projecte, un aparcament soterrat per a una vintena de places. D’entrada sorprèn que s’inclogui un pàrquing subterrani que implicarà fer una excavació de considerable fondària en un lloc tan proper al tram de l’antiga muralla medieval i de la basílica de la Seu. D’altra banda, s’entén que aquestes poques places d’aparcament, en un equipament públic, deuen ser pensades per als càrrecs institucionals i no pas per als treballadors, ni per als ciutadans que hi hauran d’anar. Realment, val la pena gastar-se aquests recursos públics fent un forat al Puigcardener per a 20 cotxes oficials? Ja sabem (per boca de l’eminent geòleg manresà Mata Perelló) que no perilla que s’enfonsi la Seu (la basílica, no la de la Generalitat). Però, per què no es pot fer servir l’aparcament municipal del centre històric, que es troba just al davant de la nova seu (l’administrativa) per reservar aquestes 20 places? I, encara més, per què han de tenir plaça de pàrquing sota la feina els delegats de la Generalitat i, en canvi, no la tenen els regidors del govern de la ciutat? És sensat perforar el subsòl del puig més històric i patrimonial de la ciutat quan hi ha alternatives disponibles, raonables i barates? Potser és que no tinc tota la informació sobre aquest afer i em faig massa preguntes, però, que el Regió 7 dediqui tot un article de portada per justificar que, topogràficament o geològicament, fer aquest aparcament no comporta risc és que hi ha dubtes evidents sobre l’oportunitat de fer-lo. O s’explica millor la seva necessitat i oportunitat o s’haurà de justificar molt perquè enterrem (literalment) els recursos públics d’aquesta manera.