L’Europa federal

Putin envaeix Ucraïna, Netanyahu arrasa Gaza, Trump segresta Maduro, només ens faltaria que Xi Jinping ocupés Taiwan i tindríem el pòquer d’autòcrates jugant a veure qui pot més o qui la fa més grossa. Aquesta és una demostració de la llei del més fort, d’abans de la diplomàcia moderna. Per dir-ho d’alguna manera tornem al segle XIX amb les colònies i els protectorats.

Davant d’això dimecres, Raimon Obiols escrivia un brillant article que el titulava, Europa o barbàrie. L’article ve a dir, aquesta situació en què el Dret Internacional queda anul·lat i és una gran desgràcia per la humanitat pot ser una oportunitat per Europa.

Una oportunitat per a l’Europa federal, que necessàriament haurà de ser a diverses velocitats, on cada país escollirà el seu grau de compromís. L’obsessió de Putin vers les repúbliques bàltiques, la situació crítica de Groenlàndia, on Trump ha decidit fer-se-la seva per les verdes o per les madures, i el delicadíssim procés de pau que haurà de venir a Ucraïna seran una oportunitat per aquesta nova Europa.

El cas de Groenlàndia és el que ho facilitarà més atès que estem parlant d’un territori que és europeu, però no és de la Unió Europea i que pertany a l’OTAN. Si l’administració Trump fa realitat les seves amenaces i es fa seva Groenlàndia, la política internacional dona un altre salt al vuit, atès que un país de l’OTAN envaeix un altre país de l’OTAN, a partir d’aquí entrem en el món del desconegut en les relacions internacionals i els Estats Units deixa de ser de cop aliat, per convertir-se en un agressor.

Franca, Alemanya Itàlia, Regne Unit, Polònia, Dinamarca i Espanya han fet una declaració conjunta molt dura vers les pretensions dels EUA de Groenlàndia i, la Casa Blanca contesta dient que «la utilització de l’exèrcit és una opció». Si aquesta llista de països, hi afegim Portugal, els bàltics, Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg pot ser l’inici de l’Europa Federal que ens salvi de la barbàrie.

En aquesta nova Europa, Espanya té un paper molt rellevant a jugar. Les seves relacions de proximitat amb Amèrica Llatina han de servir de pont per ajudar aquells països a parar els peus al seu veí del nord. La declaració sobre la situació creada per Trump a Veneçuela firmada pel Brasil, Xilè, Colòmbia, Mèxic, Uruguai i Espanya és un exemple del que han de ser les relacions de cooperació entre Europa i Sud-amèrica.

A Espanya, el Partit Popular haurà d’escollir on se situa si al costat de les dretes patriòtiques, com anomena Trump a les dretes autoritàries, o al costat dels grans partits demòcrates europeus que van construir, pas a pas, l’Europa que avui coneixem i que ara no li han deixat més opció que fer un salt endavant.