El cruel balanç

En mode resum de l’any les autoritats de trànsit anuncien cofois una reducció de la mortalitat a les carreteres centrals. L’optimisme estadístic oficial confronta amb un primer contrapunt: la C-16 fins al Túnel del Cadí és la carretera amb la mortalitat més alta de totes, per davant de la C-55. El segon i més dramàtic són les catorze víctimes mortals de l’any acabat la setmana passada. Em pregunto què pensa algú proper als que han mort davant d’aquests informes oficials complaents.

A la suadíssima pregunta de coneguts i saludats d’aquests dies: “què, com han anat les festes?”, alguns tenen respostes terribles. Un xoc frontal, dos infants ferits crítics ingressats al Parc Taulí un i a la Vall d’Hebron l’altre nen juntament amb una dona. Un altre a Althaia i el cinquè a la Mútua de Terrassa. Vuit vehicles de bombers i nou ambulàncies mobilitzades. L’helicòpter sanitari no va poder aterrar pel mal temps a la zona de la topada, a Cercs. Així els hi ha anat el final d’any a dues famílies.

Seguim. Sis ferits, dos greus, és un altre resum nadalenc catastròfic per unes altres persones i el seu entorn. Els dos en pitjor estat els han d’excarcerar de cadascun dels dos vehicles després de xocar de cara. Per aquest sinistre es van desplaçar cinc camions de bombers i set ambulàncies. De nou dos menors ferits ingressats a l’hospital de Berga juntament amb dues persones adultes. El més greu van anar a parar a l’hospital de Sant Joan de Manresa.

Tots són afectats en accidents terribles al tram de carretera convencional de la C-16 entre Berga i Bagà. La majoria de les víctimes mortals i ferits greus succeeixen en carreteres de doble circulació convencional com aquesta. Potser “convencional” no és l’adjectiu adequat. Si les mil vegades anunciada ampliació de l’autovia fins a Bagà fos una realitat aquests accidents frontals no s’haguessin produït. Mantenir aquesta carretera obsoleta pel trànsit suportat, sobretot en èpoques de vacances, no el justifica cap pressupost destinat ves a saber a on. Serà vist per alguns com un benefici només pels “segona residència” de pas entre l’Eixample i La Molina o la Massana, però és un suplici per tothom, pels ferits sobretot, i pels embussos de les “dates assenyalades” de cotxes potents en mans de conductors esporàdics i poc hàbils.

I els agricultors tornen a tallar carreteres.  Abans un camió, equipat amb una grua-ploma, arrencava les llums del túnel de La Nou provocant un altre tall durant hores. Els pagesos, ara enfadats amb l’acord EU-Mercosur, mantenien tallada l’autovia a l’altura de Berga a l’hora d’escriure aquesta peça. Mentre dormien per allà amb tendals, a la primera nit un conductor se saltava les tanques instal·lades pels Mossos per seguir com si res. Va acabar estampat als neumàtics i fustes que barraven el pas.  Continuarà. Per dissort de tots.