Gener 2026. Breu informe de situació

L’any 2026 ha començat amb el bombardeig de Caracas i el segrest de Maduro perpetrat per Donald Trump, actuant com un senyor feudal equipat amb la tecnologia militar del segle XXI. És un pas més en l’agonia del dret internacional fins ara vigent, basat en normes que ja no convenen a un sector del capitalisme transnacional.

El rerefons d’aquest nou conflicte no té res a veure amb la democràcia a Veneçuela ni amb la lluita contra el narcotràfic. Igual que la guerra d’Ucraïna i la de la Gaza, és la manifestació d’un enorme conflicte d’interessos entre les diverses fraccions del capitalisme internacional que lluiten entre si per apoderar-se dels minvants recursos del planeta, en aquest cas el petroli. L’onada d’expansió econòmica impulsada per la globalització s’ha esgotat i ara el capitalisme està abocat a una recerca incessant i desesperada de noves sortides per mantenir la rendibilitat del capital sobreacumulat en les darreres dècades. Això fa que el conjunt del sistema es torni cada dia més depredador, més imprudent i violent.

La crisi no és només econòmica. La creixent desigualtat, empobriment i inseguretat de les classes populars arreu del món, després de dècades de polítiques neoliberals, estan provocant una crisi de legitimitat dels estats, desestabilitzant els sistemes polítics nacionals. L’ecosistema planetari en el qual es basa la civilització tal com la coneixem s’està desballestant. La dimensió ecològica de la crisi la fa existencial. Fins i tot les elits corporatives i polítiques són conscients que la crisi està fora de control. En el seu informe de l’any 2023, el Foro de Davos advertia que el món s’enfronta a una policrisi amb creixents impactes econòmics, polítics, socials i climàtics.

Tot apunta al fet que estem arribant a l’esgotament de la capacitat del capitalisme per reproduir-se. Mentrestant, les fraccions del capitalisme que aspiren a l’hegemonia global, lluitaran a matadegolla entre elles, sembrant la violència i el desordre mundial.