Trump, un faraó, fora de lloc

Si no fos pel perill que representa pel seu propi país i per a tot el món, diríem que Donald Trump és un personatge de fira, comèdia o vodevil. Les seves compareixences públiques tenen una mica de tot. Supera tot l’imaginable perquè, a més, no té el sentit del ridícul desenvolupat, de manera que ens toca patir-lo tres anys més, llevat que algun fet excepcional trunqui la seva carrera. Res és impossible, perquè n’ha fet de tots colors, i pot aparèixer alguna informació “delicada” en qualsevol moment. Veurem. De moment, porta el primer any exhaurit.

I si tot l’exposat és cert, a vegades me l’imagino volent copiar el poder i les maneres que tenien els antics faraons d’Egipte. Ho sento, però em surt la meva afecció a la història i no puc evitar comparar llocs i situacions. Es creu la reencarnació del gran Ramsès II, un dels més poderosos i recordats faraons que va regnar durant 66 anys, allà pels anys 1279 a 1213 aC.

Era obligat mostrar la grandesa, mitjançant la construcció de grans temples i monuments arreu del país. I era temut per pobles veïns i llunyans, perquè la seva ira i poder s’estenia per immensos indrets del món habitat. Tan gran fou la seva influència que la podem veure, encara avui dia, en multitud d’indrets del territori egipci.

Doncs bé, una caricatura d’ell, la tenim en la persona de Donald Trump, el qual vol imprimir el seu nom, en tots els llocs imaginables del país. I com és lògic, el seu nom sempre ha d’estar sobre fons daurats. L’or de la riquesa, del poder, a imatge i semblança, dels qui han buscat l’eternitat.

I de manera similar a com es feia a l’antic Egipte, és borra el nom, la figura, les obres dels seus predecessors. No pot haver-hi ningú, més gran que ell. Tots els qui l’han precedit han estat mediocres, venuts a la feblesa i a la insignificança. No han volgut traspassar les fronteres de la immortalitat, sinó física, almenys, mental. Trump vol fer desaparèixer el passat per imposar un present i futur amb el seu segell.

I com tots els poderosos, fora de lloc i de mesura, és extraordinàriament perillós. És com un faraó, que juga amb armes poderoses per anorrear els enemics. Entenent per enemics tots els qui no accepten esdevenir súbdits seus. És una caricatura de faraó, però en molts aspectes, actua com ho feia la majoria d’ells.

Segurament, no tindrà la grandesa de Ramsés II, però està copiant moltes de les seves accions i actuacions. I exigeix obediència cega, presència arreu i esborrar l’existència dels seus predecessors. Si algú havia imaginat una distopia com aquesta, no ens l’hauríem cregut, fins que l’hem vista, en cos i ànima. Pobra Amèrica, i pobres de nosaltres, si no som capaços de plantar-li cara. El poder genera poder i es converteix en opressió si no troba qui s’hi oposi. És hora de fer-ho, especialment per part de la UE, però no només nosaltres.