Despropòsits

Ara que me n’adono encara no he fet llista de desitjos ni propòsits pel nou any. I no sé si és un descuit o un senyal d’intel·ligència. El fet és que, fins ara, en el que porto de vida conscient i en els anys en què conscientment he fet llista, els resultats han estat més aviat galdosos. Pobres. Tristos. No diria que en general les meves llistes de propòsits per cadascun dels nous anys que he encetat han estat un estrepitós fracàs perquè dir-ho sí que seria començat malament l’any. I això que sempre els he fet amb entusiasme i amb voluntat de tenir voluntat per dur a terme els desitjos. També he de reconèixer que des que vaig eliminar dels propòsits el despropòsit d’anar al gimnàs, la cosa va millorar ostensiblement. De vegades per no fracassar n’hi ha prou amb no proposar-s’ho. Tot i que no ho recomano. Al que anàvem, que el fet d’haver arribat al dia d’avui, amb el gener ja ben entrat, sense propòsits... què vol dir? Hi ha diverses possibles respostes: que vaig despistat, o que potser no tinc propòsits o que estic fart de no complir-los. Que no veig clar fer cap propòsit perquè tot està tan i tan malament que ni m’hi poso. O potser perquè penso que el 2026 només es farà el que voldrà Trump. O pot ser que als gimnasos ja no volen ni que m’apunti. Potser és que tinc tants propòsits acumulats per complir que he decidit nomenar el 2026 any sense propòsits, a propòsit, per complir els que tinc pendents. En tinc tants que potser no en faré prou amb un any sabàtic de propòsits, però això ja ho decidiré més endavant. Hi ha també una raó de pes que em frena a l’hora de proclamar propòsits i és que, vist el que és vist, en tinc prou no amb què es compleixin els meus humils propòsits sinó amb què l’any 2026 no ens porti més i més despropòsits d’aquells que ens compliquen la vida. Donaria per bo un any sense despropòsits, sense coses que ens anessin en contra, sense pràctiques forassenyades que ens fan la vida més difícil. Sense despropòsits climàtics ni econòmics, ni socials. Sense taurons salivant el nostre alè, sense FdP (bàsicament homes) contra les dones i els nens. Un any que no ens anés en contra i que ens deixés viure en pau a nosaltres i, sobretot, als nostres fills ja seria un gran any. I en acabar d’escriure això m’adono de sobte de dues coses, una que ja no anem bé perquè l’any Trump ha començat, de sortida, amb un despropòsit que no fa bona pinta i l’altra és que he vist que em pensava que no tenia propòsits... déu-n’hi-do els que tinc. I els comparteixo. Aquests i un munt més que seríem capaços de llistar si ens hi poséssim. Però cada cop és més difícil fer que es compleixin. I jo que em pensava que el més difícil era el d’anar al gimnàs. Quin despropòsit.