El finançament que vol l’oposició

Si a algú li expliquessin que qui negocia la millora del finançament del país són els partits de l’oposició, en lloc de fer-ho el govern, no s’ho creuria. El més habitual seria que el negociador i qui reivindiqués una millora del finançament fos el govern de la Generalitat. Però, en l’actual conjuntura política, resulta que la reivindicació la protagonitzen els partits de l’oposició, mentre que l’executiu, que també aspira a una millora del finançament, actua com a soci del govern central.

La reunió entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras a la Moncloa va tenir un alt valor polític, perquè era la primera vegada que el president del govern espanyol es reunia amb un dels líders del Procés per solemnitzar acords polítics. El més normal hauria estat que la reunió hagués estat amb el president de la Generalitat, que és la màxima autoritat institucional del país, i no amb el líder d’un dels partits de l’oposició. Però ja es veu que les reivindicacions sobre el finançament de Catalunya estan en mans d’ERC i de Junts, mentre que el PSC és molt més comprensiu amb els problemes que té el govern central per acordar un finançament singular per a Catalunya.

Tanmateix, el nou acord no és el finançament singular que s’havia anunciat, sinó que, tot i que suposarà una millora important per a la Generalitat, constitueix una nova fórmula de finançament per a les comunitats autònomes regides pel règim comú. Si es manté el principi d’ordinalitat, com es diu —de manera que, si Catalunya és la tercera comunitat a aportar, no sigui la desena a rebre, és a dir, que es mantingui també en tercera posició en la distribució de recursos—, s’haurà guanyat en relació amb el sistema anterior. Però el nou sistema està molt allunyat del concert econòmic que demana Junts i, encara més, del concert de què gaudeixen els bascos, que no permetria sostenir el sistema de finançament autonòmic, atès que el pes econòmic de Catalunya és molt superior al del País Basc.

El nou sistema és una nova edició del «cafè per a tothom», que té avantatges evidents per a Catalunya però que intenta acontentar totes les autonomies. Compta amb el suport d’ERC, però topa amb l’oposició de Junts. Aquests dos partits han monopolitzat la reivindicació, mentre que el govern del PSC ha participat en la negociació des de la complicitat amb el govern central.