La revolució del sentit comú

Mai havia tingut tant la sensació de ser un revolucionari, com la que vaig tenir ara fa unes setmanes, quan un ciutadà -molt compromès amb la ciutat i el país-, ens feu veure ‘als de Junts’ que som el partit de la revolució del sentit comú. En les seves paraules, som l’únic partit que està afrontant determinats temes amb la valentia i la complexitat que es mereixen. Sense por. 

L’observació d’aquest ciutadà ens va deixar sorpresos. No ens ho esperàvem, sincerament. Al cap d’unes hores, però vaig entendre el fons de les seves paraules; no era un compliment sinó al contrari; era un crit de força per esperonar-nos a no defallir en la dura tasca de fer sentit la nostra veu en moments de tanta cridòria, per una banda, i tanta propaganda anestesiant i buida per l’altra. 

Revoltem-nos contra els marcs mentals que ens encolomen; siguem crítics de pensament. Si les coses no funcionen, preguntem-nos per què. Perquè tenim els problemes que tenim, i quins canvis cal introduir per a solucionar-los. Si fem aquest exercici, veurem que en el fons som nosaltres -els que pensem i actuem així-, els que som els revolucionaris.

Dir que cal regular els moviments migratoris i l’entrada de gent al país, exigir la modificació de lleis per a poder estrènyer el cercle als delinqüents multireincidents, lluitar per evitar ocupacions de propietats privades o vetllar perquè el padró no sigui una porta d’entrada sense control als nostres municipis, col·lapsant els serveis públics, o bé defensar que és innegociable que els ciutadans que han cotitzat tota la vida, quan ho necessiten, no rebin els serveis fonamentals del nostre estat del benestar... això, amics, és sentit comú.

En clau manresana, el revolucionari s’ha de preguntar, per exemple, per què el despropòsit de la implantació de la zona de baixes emissions a la ciutat? I el del sistema de recollida? I la supressió obsessiva de places d’aparcament a la ciutat? Si el que volem és ser capital territorial, com ho volem ser si fem impossible accedir a la ciutat... Com volem ser capital referent econòmica, de comerç i empresarial si fem que obrir un negoci sigui una epopeia. Com ho pretenem ser, si el talent que necessitem atraure -que viu majoritàriament a l’àrea metropolitana- veu Manresa tan lluny i inaccessible com si fóssim al Naut Aran.

No és de sentit comú, dir que es vol que el comerç de barri sigui viu, mentre s’expulsa els joves i la classe mitjana treballadora de la ciutat amb polítiques que van contra les necessitats lògiques que es tenen a l’edat d’emprendre un nou projecte de vida. No és de sentit comú, dir que es vol una societat cohesionada, però a la vegada es fa una política que no defensa a capa i espasa la propietat privada ni la construcció d’una comunitat cívica. 

Potser ha arribat l’hora que els que ens anomenen ‘gent d’ordre’, plantem l’estendard de la revolució del sentit comú. La revolució no vindrà de les dretes ni de les esquerres. Ambdós són els màxims defensors de l’Statu quo. Del seu respectiu, evidentment. Perquè es senten còmodes en el seu hortet ideològic. La revolució vindrà del Centre. La revolució del ‘ja n’hi ha prou’ de tanta tonteria. Sumem-nos a la revolució del sentit comú. Opinem, fem-nos sentir els que creiem que el canvi és possible. I a Manresa, no només possible, sinó que imprescindible! n