Un caneló de senglar, si us plau

La meitat dels senglars que hi ha a Catalunya estan sentenciats. Fa anys que se sap que hi ha una superpoblació i que aquests animals salvatges han provocat múltiples accidents, alguns dels quals de mortals. N’hi ha per tots els boscos i contorns urbans. Com en les manifestacions, segons les fonts, el nombre de senglars varia. La mitjana podríem situar-la en uns 200.000 exemplars, la meitat dels quals hauran de passar a millor vida a curt termini. Tindrem més carn de senglar per consumir. Haurà fet falta que es declarés un brot de pesta porcina a Catalunya perquè la Generalitat es comenci a creure que aquest també és un problema de país.

Als molts centres d’arreu que ensenyen cuina ja es poden espavilar a explicar els trucs per aprofitar les virtuts de la carn salvatge. Els encegats a ingerir complements proteics en pols, en sèrum o qualsevol altre format poden esmolar la dentadura perquè la carn de caça hauria de tornar a ser popular. Hi ha restaurants que no n’han deixat de preparar. Uns, a partir de receptes tradicionals, i altres, més innovadores. Al Lluçanès hi ha un mínim de tres locals que poden ser un bon exemple per a tot el país. Des del caneló de senglar a l’hamburguesa de cabirol passant per la llebre a la Royal o la perdiu escabetxada, són alguns dels plats que preparen fogons d’aquesta comarca.

De forma tímida, amb poc pressupost i ambició, l’any 2024, la Generalitat va començar a promoure el consum de la fauna salvatge. La indústria del porcí català, referent mundial, no entra en aquest àmbit, ja sigui per economia d’escala, per les normatives sanitàries que fixa l’administració o per altres motius. És l’hora de repensar-ho tot i donar feina als publicistes que s’encarreguin d’estimular el consum de senglar, de cabirols, de llebres, de conills... I si s’escau, tot ben acompanyat del que actualment se’n diu plantes oblidades, aquelles que recollien i es menjaven els nostres avantpassats i que ara les trepitgem sense saber-ne ni el gust, ni les propietats.

Aquests dies institucions, empreses i restauradors haurien de recuperar el document, en format de llibre, que l’any 2017 va fer públic la Fundació Alicia amb el títol de La cuina del senglar a Catalunya, on a banda de receptes, hi ha informació sobre aquest animal tan popular. Tot avalat per una extensa bibliografia. El seu autor, el reputat xef Marc Puig-Pey, ja feia èmfasi fa nou anys de la «problemàtica al voltant de l’aprofitament i gestió de la carn del senglar. No és fàcil ni per als caçadors que volen donar sortida a la carn, ni per als establiments manipuladors de carns de caça o centres de recollida, ni per als restaurants que la volen comprar».

Per molt que s’ha parlat de la superpoblació de senglars -i darrerament també de cabirols-, la meitat del que es caça es consumeix a fora de Catalunya. La immensa majoria de catalans no ha tastat mai carn d’animals salvatges, bàsicament perquè no és a les cartes dels restaurants, les hamburgueseries o locals de tapes.