Sort que només beu Coca-Cola

Sobretot durant la darrera part del seu mandat, els col·laboradors més propers de Richard Nixon procuraven organitzar les seves reunions i visites en hores del dia en què encara estigués fresc. Avançada la tarda, més d’un visitant va rebre, just abans d’entrar al despatx oval, l’advertiment que havia de tenir present que «the president is loaded», que volia dir que anava carregat, i no pas d’informes.

En aquella època, i fins fa ben poc, tenir un comportament alterat per l’alcohol era vist amb molta indulgència. Mai no sabrem quantes grans decisions preses en despatxos poderosíssims van estar viciades pels efectes del whisky. Esgarrifa pensar en dos alcohòlics com Stalin i Churchill reunits a Ialta redibuixant l’ordre del món entorn d’una taula plena d’ampolles de vodka buides i amb Roosevelt més o menys sobri però molt disminuït per l’edat i per la malaltia.

Afortunadament, Trump no beu. Ni una gota. El seu germà gran, Fred, a qui ell respectava molt, va ser alcohòlic des de jove i va morir als 42 per un problema cardíac que es va atribuir al seu alcoholisme. Sempre li deia: Donald, no beguis. I el Donald li va fer cas. Només beu Coca-Cola.

Ha estat vist moltes vegades brindant amb Diet Coke en sopars de gala i en actes solemnes. Per a un devot del menjar-escombraries com ell, la Coca-Cola era l’elecció coherent. No sembla que portar una dieta horrorosa que li provoca sobrepès li estigui creant gaire problemes: amb 79 anys, el paio desplega una energia volcànica i executa a jornada completa la seva filosofia d’ocupar sempre el centre de l’escenari inundant el cicle informatiu amb afirmacions espatarrants que els mitjans no poden ignorar, encara que siguin fricades com allò de «they are eating the dogs, they are eating the cats».

Sort que a aquesta filosofia de protagonisme absolut, a la doctrina Donroe de domini de l’hemisferi, i a la seva personalitat narcisista, no se li suma l’afició a la beguda; si a més a més de viure afamat de poder anés assedegat de whisky, a hores d’ara el primer ministre de Groenlàndia ja estaria fent companyia a Maduro, i potser, fins i tot, tindríem la reina de Dinamarca segrestada a Guantánamo. Elevem al cel tots els salms i els himnes que coneguem donant gràcies perquè, com a mínim, està sobri. Borratxo de vanitat ja és un gran perill. Déu nos en guard que, a més a més, fos un alcohòlic obscur i ressentit com Nixon.