Deep Purple, el Dúo Dinámico i un mapa

La nova primera ministra de Japó, Sanae Takaichi, ultraconservadora i ultranacionalista, partidària de polítiques dures malgrat el seu aspecte fràgil, va tocar la bateria en un grup de rock quan era jove, i aquesta setmana n’ha regalat una lliçó gratuïta al seu homòleg sudcoreà, Lee Jae-Myung. La imatge dels dos darrere dels timbals mentre sonava un tema de K-Pop pretén projectar una imatge de fraternitat entre dos països que arrosseguen un gran ressentiment mutu, justificat en el cas coreà, cínic en el cas nipó.

Segons ha explicat ella mateixa, la cançó preferida de la japonesa és «Burn», de Deep Purple, publicada el 1974 al disc que tancava l’etapa d’or de la banda i n’iniciava una altra. És un tema de hard rock esplèndid que té una versió en directe encara més esplèndida, no al llegendari doble «Made in Japan», com segurament agradaria a Takaichi, sinó a «Made in Europe». Llàstima: les coses no sempre rimen a conveniència del columnista.

Paradoxalment, tot i que és un dels grans títols de la banda, el van interpretar poc. La lletra no és el seu punt més fort, però hi ha una estrofa que diu: «Hi va haver avisos, ningú no en va fer cas/ la Terra tremolava, ens ho vam quedar mirant/ quan va arribar, no es va salvar ningú ». Tenint en compte els temps que corren, potser Takaichi i Jae-Myung haurien d’haver interpretat, precisament, aquest tema, i no només amb ritme, sinó també cantant-lo. Efectivament, plouen els avisos a l’hemisferi occidental, i quan arribin a l’oriental ells poden ser combustible en potència per a una gran foguera. Burn.

La política exterior ianqui té molt ben definit que la seva frontera de l’oest no és a la platges de Califòrnia, ni tan sols a Guam, sinó a la cadena d’illes que comença al nord del Japó, passa per Taiwan i arriba a Filipines. A l’altra banda de la frontera hi ha Corea del Sud i Xina, amb el seu apèndix avançat de Corea del Nord, un teatrí amb bombes nuclears. Després de la Segona Guerra Mundial, Estats Units va modelar Japó i Corea com un portaavions i una falca plantats davant el món comunista. Ara veiem que els temps en què això els convertia en aliats d’un cavaller lleial ja han passat. En la nova geopolítica guarra del trumpisme, ells són només una trinxera incendiable. Als japonesos i els coreans més els val posar-se a tocar el timbal ben conjuntadets; si no es fan amics ells, estaran miserablement sols. Al seu entorn, només hi ha xinesos, russos i peixos. I molt a l’est, Pearl Harbor.