Aprendre a valorar

Cada començament d’any el ressò de la cavalcada dels Reis es converteix en una mena de debat sobre l’estat de la nació en versió municipal. I les xarxes s’omplen de comentaris a favor i en contra, creant un guirigall considerable. Va passar especialment els dos últims anys, quan uns il·luminats van fer i desfer al seu gust, muntant una desfilada sense sentit que van titular «la nit dels astres». Després de la segona edició de la seva barrabassada els responsables van dimitir al·legant la manca d’un pressupost adequat i el fet de sentir-se «constantment qüestionats», i van marxar fent-se els ofesos. Quin greu.

Enguany la cavalcada es presentava com una cosa mai vista. De fet, partint de la misèria dels dos anys anteriors, per poc que s’hi miressin ho havien de fer millor per força. I així va ser. Les expectatives que s’havien creat amb les carrosses no van defraudar. Fora d’això hi va haver també una altra millora substancial, la de donar els caramels a les mans de la canalla, deixant de llençar-los a l’aire com s’havia fet sempre. Els motius els sabem tots i qui va tenir aquella pensada - que no es paga ni amb el millor pressupost- es mereix una felicitació.

Acabada la cavalcada vam llegir comentaris de tos colors, des d’elogis desmesurats fins a crítiques constructives que seria bo que es tinguessin en compte. La meva seria per demanar que tant el Príncep Assuan com els Reis tornessin a tenir aquell aspecte majestuós que han perdut. Però hi havia també qui liquidava el seu comentari amb un simple exabrupte sense pensar en la il·lusió i la feina dels que hi van participar. Les seves ganes i el seu esforç no s’ho mereixien. La gent que fa coses pels altres, sense interès econòmic ni afany de lluïment, es mereix una altra consideració. Tant si munten una cavalcada com si organitzen un mercat de segona mà o un concurs de pintura ràpida. Sense la seva participació Manresa seria una ciutat molt més trista. I amb gaires com els que els menyspreen, una ciutat molt més desagradable.