Les crisis: en bones o males mans

Si algú tenia algun dubte, sobre els efectes de la formació i preparació dels qui estan al capdavant d’òrgans i organismes de crisis que mirin i estudiïn, com s’han gestionat les grans crisis que hem vist i patit, en els darrers anys.

Sense cap mena de dubte, la gran crisi mundial, motivada per la covid, suposà un abans i un després en què fer i com actuar, per evitar mals majors. No tenir elements bàsics de protecció ni indústries pròpies, pot suposar deixar el país, depenent d’altres. Em consta s’han fet els deures, i almenys, en cas de repetició, la reacció podrà ser radicalment millor.

Els capdavanters, en els diferents nivells, van actuar amb rapidesa i eficàcia, fent ús de tots els elements a les seves mans. I aquí, tant hi poso els alcaldes que estàvem al davant dels ajuntaments, com els governs regionals o el govern central. A excepció d’alguns aprofitats que van voler fer negoci, la immensa majoria, es va entregar en cos i ànima a resoldre les necessitats. Globalment, el resultat fou raonablement positiu.

En contraposició a la crisi anterior, tenim la nefasta gestió de la Dana de València, en la qual hem vist i comprovat tota mena d’improvisacions, mentides, falsedats i incapacitat manifesta per exercir les competències pròpies d’una comunitat autònoma. El millor que haguessin pogut fer, és declarar-se en fallida i demanar l’activació dels serveis d’emergència estatals. No fou el cas, i quedarà per a la història, tot el que no s’ha de fer davant una catàstrofe com aquella. Tenir 229 víctimes per no haver sabut ni volgut activar les competències pròpies, ha de servir per no repetir ni allà ni enlloc més, fets semblants.

I si a València vàrem veure incapacitat manifesta, situacions semblants es varen repetir en els diversos incendis de l’any passat a Galícia, Castella – Lleó, Extremadura i Andalusia. CCAA, governades pel PP que està lluny d’haver fet els deures, en matèria de disponibilitat de personal tècnic, bombers, maquinària i xarxes de camins i telecomunicacions. L’UME (Unitat Militar d’Emergències) fou la gran protagonista.

I sí, també a Catalunya hem tingut crisis per temporals i pluges, impossibles d’evitar, però que s’han gestionat, raonablement bé, avisant, primer i actuant, tot seguit per normalitzar situacions. I en el cas de les crisis per epidèmies, tant a escala de conselleria com de presidència, s’ha actuat amb rapidesa i transparència a l’hora d’exposar els fets, i aplicar les mesures oportunes, immediates i de futur.

Queda molt per fer, després d’anys d’inactivitat, com es demostra en carència de plans de seguretat, de prevenció i emergència que ara toca fer, immediatament. En qualsevol cas, el que queda clar és que les crisis en bones mans, eviten danys immensos, personals i materials. Comparem maneres de ser i actuar, i veurem com de diferent és, tenir governs de dretes o de progrés.