Pressupost i línia política

Les qüestions econòmiques sempre són força difícils de concretar, especialment quan es tracta de matèries que tenen també un rerefons polític, com seria, per exemple, si es volgués establir quin hauria de ser el pressupost anual de la Generalitat catalana per poder fer front a tot allò que el país efectivament necessita. Aparentment, podria semblar que es tracta únicament d’una qüestió de caràcter econòmic, però no és així. En realitat és un tema que s’ha comentat moltes vegades, però que no podrà tenir una solució definitiva fins que no s’instauri una autonomia política i econòmica suficient, o sigui mentre la major part dels recursos econòmics que es generen al nostre país no s’hi reinverteixin directament per millorar-ne les infraestructures de tota mena. Però, és clar, això depèn essencialment de decisions polítiques globals, que caldria adoptar anant més enllà d’enfrontaments estrictament partidistes. És cert que de tant en tant algun mitjà de comunicació comenta aquestes qüestions, però el que caldria és que es transformessin realment en objectius polítics i econòmics de tot el país i sobretot que s’anessin portant a terme les decisions que calen per aconseguir aquells objectius com més aviat millor.

Passem a una segona part d’aquests comentaris setmanals amb un tema del tot diferent, com és l’única guerra activa que hi ha en aquest moment a Europa: la guerra d’Ucraïna, un conflicte que queda lluny de les terres catalanes, però que encara malmet tot aquell país especialment ara a l’hivern. Segons la informació que n’arriba, els atacs de l’aviació russa s’han centrat sobretot en les centrals elèctriques, amb la intenció de deixar bona part de la població ucraïnesa sense llum i sense calefacció. I fins i tot hi ha notícies insòlites sobre greus maltractaments dels comandaments russos respecte dels seus propis soldats, sovint mal equipats i mal alimentats. Tot plegat un desgavell que sembla mentida que a l’Europa de 2026 es pugui produir.