Opinió | evangeli
Mercè de Subirà
Testimoniar la presència de Jesús
Aquest segon diumenge del temps ordinari, un cop conclòs l’Advent i Nadal, l’església ens torna, una altra vegada, a posar un passatge de Joan Baptista. Ell és la «veu que clama al desert»,
i en veure Jesús, diu: «Mireu l’Anyell de Déu, el qui lleva el pecat del món»; i això darrer és una cosa que només qui és Déu pot fer. Joan reconeix que Jesús no és només un mestre més, sinó aquell que porta una salvació profunda i duradora. S’hi manifesta l’acció de Déu que allibera, renova i dona vida nova. El testimoniatge de Joan neix d’una experiència viscuda, d’haver vist i comprès l’obra de Déu actuant de manera concreta. No parla des de la teoria, sinó des de la fe que es deixa il·luminar per l’Esperit.
Aquest Evangeli ens interpel·la també a nosaltres. Reconèixer a Crist no és només un acte puntual, sinó una actitud constant del cor. Ell segueix present en la nostra vida, convidant-nos a obrir els ulls i a descobrir la seva acció silenciosa en el quotidià. Donar testimoniatge de Crist ens compromet a viure de tal mode que la nostra paraula i les nostres obres condueixin a uns altres cap a Ell. Reconèixer a Crist suposa respondre amb fe sincera i donar testimoniatge de la seva presència amb humilitat i coherència, estimar cada dia i cada cop més, ajudar els desvalguts en les seves necessitats i guardar-se net de la malícia i avarícia del món. En aquesta actitud descobrim un ensenyament fonamental per a la vida cristiana: la fe autèntica sempre condueix a Crist i mai es tanca en si mateixa i el nostre cor troba pau i sentit.
Joan Pau II, ens anima a: «Comprometeu-vos a viure en gràcia. Jesús ha nascut precisament per això (...). Viure en gràcia és la dignitat suprema, és l’alegria inefable, és garantia de la pau, és un ideal meravellós». Benet XVI afirma que la bellesa de l’ànima en gràcia és tan gran que ens fa agradables a Déu i dignes de ser estimats i ens conviden a lluitar per a viure sempre en gràcia, lluitar contra el pecat.