Brossa digital

En diuen AI slop, en anglès, però el nom real per entendre’ns, és «brossa digital». Al fenomen també el podem, anomenar «Continguts escombraries» o, per entendre’ns millor, anomenar-lo directament «merda». De què parlo? De tot el que des de fa uns mesos ens inunda les xarxes. Es veia a venir que amb l’arribada de la IA la cosa aniria a pitjor i així ha estat. El meu mòbil i els meus ordinadors supuren de coses que m’arriben que no valen res. Vídeos de merda. Abans en dèiem soroll, ara, és molt pitjor. És un bombardeig constant, i constant vol dir constant, de vídeos, enllaços i tota mena del que ens puguem imaginar que bàsicament fa nosa. No pots estar tranquil ni un moment, I si la cosa era perillosa s’hi ha afegit dos factors que per mi fan la convivència digital pràcticament insuportable. La primera és que tothom s’hi veu en cor. La IA és tan fàcil de fer anar i la gent té tant temps lliure i tan poques coses a fer que el més tonto et fa un vídeo. Un vídeo tonto, és clar. Tothom s’hi ha llançat i, com els de l’autopista, van tots pel carril del mig. Fent què? Nosa. L’altre factor empitjora les coses si és que les coses podien empitjorar. I és que una bona part de la brossa que ens escupen cada dia pel mòbil i altres pantalles és malintencionada, per enredar-nos. Per fer-nos caure i creure coses que no són i que en la majoria dels casos són nocives. No deixa de ser curiós que els grans experts de l’engany, la manipulació i la tergiversació siguin de les extremes dretes. Com a la vida real. Abans prenien sorollosament i fastigosament els carrers, ara han pres les xarxes i ens entren per la finestra. L’AI slop, bàsicament ens fa perdre el temps i les maneres. I mira que n’hi perdo de temps. Encara recordo quan al principi de tot el que ens feia perdre més temps eren els vídeos de gatets. Recorden? Allò, amb ulls d’ara, eren imatge de guarderia. Fugir, escapar, controlar i mantenir el criteri i l’ètica. I per descomptat saber que ja no et pots creure res de res a la primera. I lloant, és clar tot allò de bo que té i ens aporta, que és molt. Així estic jo ara. Cansat de l’slop i la p... mare que el va parir. Vaig néixer analògic i vaig créixer i em vaig fer digital i tal, per viure i per treballar i ho continuaré fent servir però fugint del ranxo del soroll i de l’slop. De cop tinc unes ganes immenses de tornar a viure en analògic i respirar. Usar la xarxa sense que la xarxa t’usi a tu. És possible això? Haurà de ser-ho, si no prendrem mal perquè això just comença. Viure amb la xarxa però no a la xarxa. Perquè la xarxa et vol a tu. Ens pensem que el problema és la brossa dels carrers i els contenidors i, sí, és un problema per resoldre. Però la que ens perfora ininterrompudament és la brossa digital. N’hi ha que volen que ens tornem brossa.