Els rurals a les autovies

Els bloquejos de carreteres dels pagesos s’han desfet amb victòria segons les declaracions d’una portaveu davant d’uns pneumàtics cremant amb somort. Va llençar un «hem guanyat!» acompanyat de vaguetats i sense concretar els seus guanys.  Un altre dels agricultors parlants ho veia menys exitós: «després de les eleccions agràries hi podríem tornar».

Abans de ser un gènere, les pel·lícules distòpiques es van filmar les de la saga «Mad Max». A algú li semblarà una comparació forçada i a més a més sense la Tina Turner. La vaig evocar en la meva visita al tall de carretera més proper, a la C-16. Al tercer dia i a primera hora del matí hi havia molt pocs activistes (la nit abans havien organitzat una concorreguda sessió musical nocturna al bell mig de l’asfalt). De clar els tractors del color verd John Deere de tota mida eren per allà entravessats.  Desordenadament, amb remolc o sense, amb o sense aire condicionat a la cabina. Mentre la negror fumada del cautxú de rodes s’alçava cel amunt, plàstics i piles de palla socarrada deixaven el ferm en un estat lamentable. Només la flaire matinera d’unes botifarres a una de les dues zones de graelles distreia de l’ambient fred i tètric. Les tanques metàl·liques trencades i la resta d’elements malmesos han estat reparats per la concessionària. Cobra de la Generalitat els nostres peatges a l’ombra. La pèrdua més irreparable (i incomprensible) són els arbres dels vorals talats amb moto serra. Els van tombar a sobre dels quatre carrils per bloquejar-los.

El seu objectiu central era pressionar al conseller d’Agricultura i favorable en part a l’acord amb Mercosur (l’Hble. Òscar «Matavaques» segons una pintada a la mitjana viària). És una quimera fer-li pressió a ell i al president Illa (desconec el seu sobrenom segons els pagesos) per tal que el ministre d’Agricultura Planas (molt favorable a l’acord comercial amb Sud-amèrica) faci lobby a la Unió Europea amb la pretensió de bloquejar a la majoria dels països europeus a favor, llevat de França per por política als seus pagesos i algun altre. És un objectiu inassolible, potser colaran algun matís. Els acords amb els americans del sud beneficien als fabricants de cotxes alemanys en crisi greu i als productors catalans de pinsos per a animals (tal cosa s’explica poc).

La meva contribució solidària a les activitats dels rurals va consistir en una hora de cua entre Gironella i Berga. Més o menys el mateix temps de l’emprat per una colla d’alcaldes berguedans en la seva visita solidària de dissabte el matí. Són aquelles accions de placebo dels polítics sense cap utilitat executiva més enllà de fer-se la foto de rigor i buscar l’afinitat de votants d’un sector. Ningú s’atreveix a qüestionar el seu relat ni a filtrar-lo. Qualsevol activitat humana hauria de passar per aquestes dues proves sanes.