Sr. Trump: «Qui presum, fa fum»

Amb la manifesta il·legalitat de les darreres decisions del president dels Estats Units d’Amèrica pot quedar la falsa impressió que, fins ara, els governs nord-americans sempre havien respectat les normes internacionals, però la història ho desmenteix, ja que la major part d’accions en països estrangers les van fer sense el mandat explícit del Consell de Seguretat de l’ONU.

Inicialment, les seves operacions militars foren motivades per l’expansionisme territorial, com la guerra de Mèxic, amb l’annexió de Califòrnia, Colorado... Després de la Segona Guerra Mundial, amb el pretext de defensar la llibertat davant de la Unió Soviètica, intervingueren a Corea, Vietnam... i donaren suport a grups armats en Nicaragua, Angola... Posteriorment, després de l’atemptat a les Torres Bessones, amb la justificació de combatre el terrorisme internacional, envaïren l’Afganistan. I, motivat pels seus interessos econòmics, varen intervenir a Panamà -per controlar el canal- i a l’Iraq, Líbia i, ara a Veneçuela, països que intentaven utilitzar divises alternatives en les vendes de petroli, fet que podia accentuar la pèrdua d’hegemonia mundial del dòlar.

La novetat, doncs, no és que els governs americans actuïn en funció dels seus interessos, vulnerant si cal el dret internacional, sinó que, de forma deliberada, ara facin ostentació d’estar per sobre d’aquestes normes i vulguin fer creure que tenen prou poder per enfrontar-se a la resta del món amb aranzels i amenaces militars, fins i tot als seus socis de l’OTAN.

Qui té realment l’hegemonia no necessita demostrar-ho. La dita «qui presum, fa fum» s’escau perfectament a aquesta situació, perquè aquesta necessitat d’exhibir poder és un senyal que, tot i continuar sent una gran potència, per molt que ho vulguin els seus mandataris, mai més tornarà a tenir l’hegemonia mundial, que ara està repartida entre més actors internacionals.