Homo artisticus

Són prop d’un centenar i els he de fer cantar. No els conec de res i em fa una mica de respecte. «S’hi canta, en aquesta escola?», es demana Josep Maria Esquirol en ‘L’escola de l’ànima’. «Doncs avui a l’Escola Joviat cantarem», diu el president de la Fundació, Jordi Vilaseca. De fet, en els ensenyaments postobligatoris (excepte en el batxillerat artístic), la música és inexistent. Les cançons desapareixen del paisatge escolar. Sembla que estigui establert que cantar -com dibuixar- sigui reservat als alumnes d’infantil i primària. A l’adolescència- amb l’excusa del canvi de veu dels nois- cada vegada es fa menys i, a 4t d’ESO, cantar, desapareix definitivament del mapa. «Cultura és el que fem cada dia entre tots» ens diu Marta Ballber, directora de Benestar de la Fundació Joviat. I també ens parla dels intangibles que fonamenten les nostres vides. Salut, estimar, compartir, riure. I la música - un altre intangible- ens és pont i vincle. Mango, pinya, banana. Tres paraules i set notes musicals. Tothom dret aprenent la melodia i ballant la coreografia. Hem trencat el gel. Perquè tal com diu el neurocientífic David Bueno en ‘L’art de ser humans’ «interpretar la música que ens agrada, augmenta la producció de dopamina, un neurotransmissor que intervé en les sensacions de recompensa i motivació». Vaig de cara a barraca. Al febrer fan ‘Cançó d’amor i de guerra’ al Palau de la Música i a l’abril al Kursaal. L’obra lírica catalana més important de tots els temps. L’acció passa a la comarca del Vallespir a primers de 1793 durant la Revolució Francesa i és la història d’amor entre l’Eloi i la Francina. Però no hi aneu amb les mans al cap, els dic jo. Si en sabeu l’argument i, sobretot, us sona la música, en gaudireu molt més perquè serà una experiència significativa. Que vol dir que us deixarà petjada. I voldreu repetir. «Ning, nang, ning, nang! Ja la campana va repicant!», i en un no res aprenem un fragment d’En el Vallespir. Ara només falta buscar-la al youtube i cantar-la conjuntament amb els protagonistes mentre feu el dinar o esteneu la roba. Encomanar-vos ganes d’eixamplar horitzons culturals és l’objectiu. Perquè nosaltres creiem en el valor i la força de la cultura per fer-nos sentir més a prop i fer comunitat. Perquè parafrasejant la contraportada de ‘L’art de ser humans’, des de l’espai Benestar de l’Escola Joviat «us volem convidar a descobrir l’Homo artisticus que tots portem dins i a utilitzar la creativitat i el pensament crític per construir una societat més rica, plena i lliure». Moltes gràcies per aquesta estona de música compartida!