Repugnància hispànica: d’Iglesias a Ayuso

Si algú és depravat no hi pot haver diners al món capaços de blanquejar-lo, ni advocats deshonestos que l’exculpin. Però a l’Espanya profunda, casposa, masclista, patriarcal, prepotent, fatxenda... que no és precisament diminuta, acabem de descobrir un depravat que ja havia donat molts indicis. Però com que es veu que és tan bon cantant... encara hi ha, fins i tot dones, que el defensen.

Un assetjador sexual en sèrie, hauria d’ingressar a la presó sense miraments. Hi ha delinqüents que, sense penalitzacions, continuen delinquint. N’hi ha que ni amb nefastes conseqüències, canvien.

Deia Iglesias: «Me gusta el vino y me gustan las mujeres». Doncs a mi, ni m’agraden els peus de porc ni els porcs. Però sé que no els puc ajuntar en una mateixa oració perquè rebaixaria els porcs i les dones a objectes. Per al cantant, les dones són objectes. I d’aquí a convertir-se en «presumpte» assetjador i violador (per les penetracions que les víctimes exposen), hi ha mitja passa. Les denúncies inclouen també abús de poder, humiliacions verbals, danys psicològics i tràfic de persones amb imposició de treball forçat i servitud. La presó hauria de ser incondicional i severa.

«A todas las chicas que amé antes» ens aclareix la frivolitat d’amors passats i aventures constants. Era un seductor invencible perquè agradava que ho fos. Per què se li permetia? Doncs perquè a aquesta Espanya que l’admira ja li sembla bé, encara ara, que sigui un bandarra («truhán»). Per això, Ayuso, ni més ni menys que la presidenta de la Comunitat de Madrid, com sempre irresponsable i provocadora, es permet unes declaracions públiques que, com a mínim, li haurien d’haver costat el càrrec. No es pot defensar un assetjador sexual per més cantant popular que sigui.

Segons ella «Les dones violades i atacades estan a l’Iran, amb el silenci còmplice de la ultraesquerra». Quina barreja! Tant la dreta com l’esquerra tenen casos, però diferència fonamental: la dreta espanyola els exculpa!

Quina mena de dona és? Jo suposo que l’ànima ja fa temps que se li gangrena...

Amb tot, aquest article no vol ser un focus per al cantant. Vol ser un suport més a les dues víctimes que l’han denunciat, a totes les que per por no ho han fet i totes les altres víctimes que han sofert per culpa d’homes tan depravats com ell. Un rècord, però, difícil d’aconseguir.

La raó és que per cada assetjador que burla la llei i cada complicitat femenina que el justifica, cal reforçar la protecció a les víctimes i començar a introduir sancions severes per als delinqüents sexuals. Sense excuses, sense perdó i amb justícia real.