De producte brut a desenvolupament net

El darrer informe publicat per l’Idescat apunta que el 2023 el PIB per habitant de Manresa va créixer. Una dada que podria semblar, d’entrada, motiu de celebració. I ho és, en part. És evident que el PIB no ho diu tot, però ens ajuda a interpretar per on va la ciutat. Després d’anys d’inestabilitat econòmica i de les conseqüències socials i comercials de la pandèmia, qualsevol signe de recuperació mereix ser valorat. La capital del Bages sembla recuperar un cert pols econòmic. Ara bé, aquesta dada també ens convida a la prudència, perquè tot i la tendència positiva, Manresa continua estant per sota de la mitjana catalana pel que fa a la riquesa generada per habitant. El creixement és real, sí, però no ens fa escalar posicions de lideratge ni ens situa en un escenari de prosperitat consolidada. Aquesta dualitat reflecteix molt bé l’estat actual de la ciutat: no estem tan malament, però tampoc estem tan bé. No som un territori empobrit, però tampoc som una ciutat referent en desenvolupament econòmic o atracció de talent. El nostre teixit industrial resisteix i el sector comercial lluita amb dificultats estructurals. I la qualitat de vida pateix pels serveis saturats, per l’estat del centre històric i la falta de manteniment de l’entorn urbà. És un bon senyal que la corba apunti amunt, però també és un toc d’alerta per no deixar de treballar-hi molt i per no permetre abaixar la guàrdia. Cal enfortir el model productiu, captar inversió, apostar per sectors d’alt valor afegit, facilitar la vida als petits comerciants i generar les condicions perquè les persones amb talent vulguin viure i treballar aquí. Aquesta és la manera d’aconseguir que un titular com “el PIB per habitant de Manresa creix” deixi de ser una bona notícia puntual per convertir-se en una realitat estructural. Cal passar a l’acció i encertar les prioritats per revertir l’espiral negativa de Manresa apostant pels motors reals de desenvolupament econòmic i social, per la rehabilitació del parc d’habitatges i impulsant la transformació comercial amb polítiques valentes. I, sobretot, situar la qualitat de vida de les persones al centre de totes les decisions. El PIB creix, sí, però el salari brut anual de la ciutat està per sota del de la província de Barcelona i de ciutats com Mollet del Vallès, el nombre de persones ateses pels serveis socials ha passat de 5.228 al 2005 a 18.356 el 2023, i el 2024 hi havia 900 locals tancat o buits a la ciutat. Perquè Manresa creixi de debò, i ho pugui celebrar, cal que aquest producte interior reverteixi en la prosperitat de les famílies i dels serveis de la ciutat. Ha de passar a ser un creixement brut a un desenvolupament net.