La roba estesa al balcó fa pobre

Com que dimarts vaig publicar un article que podia semblar elogiós cap a l’alcaldable de Junts per Manresa, Ramon Bacardit, avui ho compensaré disparant-li una mica de demagògia populista. Una columna amb el lema «A tort i a dret» no es pot instal·lar en la complaença.

El Regió7 d’ahir anunciava a la pàgina 6 dues mocions a debatre al ple municipal de Manresa. Reprodueixo els titulars de les respectives informacions: «Junts vol que es compleixi la norma de no estendre roba en els balcons» i «Fem proposa accions per limitar l’especulació immobiliària a Manresa» (Fem és Fem Manresa, la marca municipal de la CUP).

La demagògia populista per posar-hi salsa consisteix a relacionar les dues informacions amb aquesta reflexió: «cadascú té les seves prioritats».

Als juntaires els fa mal d’ulls contemplar llençols i cobrellits que pengen de les baranes, i calces i calçotets en estenedors visibles des del carrer. La veritat és que molts ciutadans comparteixen la sensació d’incomoditat. Pensen que fa lleig. Encara més: que fa pobre. La pobresa no és bonica. També els incomoden les persones que rebusquen als contenidors (o que rebuscaven abans que els tanquessin); també fa lleig i fa pobre. Espatlla la imatge de la ciutat. No hi hauria roba estesa a la vista si tothom tingués assecadora a casa, però hi ha qui no se la pot permetre, sigui pel preu de comprar-la o per l’electricitat que gasta, i tampoc no té un bon pati al darrera. Resoldre l’arrel de la desigualtat econòmica i residencial és difícil i escapa als recursos i competències dels ajuntaments, els quals, en canvi, tenen dret a prohibir l’exhibició pública de la bugada .

Pel que toca als de Fem, els fa mal d’ulls que l’accés al dret fonamental a l’habitatge sigui objecte d’especulació i es negociï als mercats del capitalisme financer més depredador. En canvi, que els perdedors d’aquesta competició estenguin la roba a la vertical de la vorera no els sembla cap pecat intolerable. Potser fins i tot hi veuen alguna poesia, com a les imatges de llençols penjats de façana a façana a les pel·lícules del neorealisme italià. Els regidors de Fem saben que els ajuntaments tampoc no poden resoldre la qüestió de fons, que és l’ordre econòmic mundial, però demanen l’adopció d’algunes mesures correctores. Que funcionin millor o pitjor és un altre debat.

Quedo a deure un article criticant els de Fem per alguna cosa. No fos cas que perdéssim l’equilibri entre el tort i el dret.