Escoltar, triar, acompanyar

Cada any, la preinscripció escolar desperta inquietuds i reflexions entre moltes famílies. Ho fa amb preguntes, expectatives i, sovint, amb una càrrega emocional comprensible, que es comparteix en converses quotidianes: a casa, amb la família, amb amistats, a la sortida de l’escola o en espais informals on es contrasten opinions, experiències i dubtes. Escollir centre educatiu no és només completar un tràmit: és definir l’entorn on els infants i joves creixeran, aprendran i es relacionaran durant una etapa clau de la seva vida. La transparència en aquest procés és fonamental, perquè les famílies puguin comprendre amb claredat les opcions disponibles.

Des de la meva responsabilitat com a directora dels Serveis Territorials d’Educació i Formació Professional a la Catalunya Central, tinc l’oportunitat de conèixer de prop molts centres del territori. I, més enllà de conèixer-los, sentir-me orgullosa de cadascun d’ells. Aquesta mirada propera em permet afirmar amb convicció que darrere de cada centre educatiu hi ha equips docents compromesos, professionals que acompanyen l’alumnat amb rigor, dedicació i una clara vocació de servei públic. Mestres i professors que no només ensenyen continguts, sinó que escolten, orienten i sostenen trajectòries personals diverses.

En aquest context, les jornades de portes obertes tenen un valor especial. Són un primer contacte que va molt més enllà de veure espais. Permeten conèixer els projectes educatius, posar cara a les persones que fan possible el dia a dia del centre, entendre com s’acompanya l’alumnat i percebre el clima educatiu. Visitar una llar d’infants, una escola o un institut és, en bona mesura, sentir si aquell projecte connecta amb la manera com una família entén l’educació.

Parlant amb un director de centre i amic, reflexionàvem sobre tot aquest procés. És emocionant veure com hi ha famílies que escullen un centre perquè hi van estudiar el pare o la mare, creant un vincle que travessa generacions. I encara més emocionant és acollir el nou alumnat: m’explicava que, al seu centre, aquesta benvinguda coincideix amb el comiat dels qui finalitzen el curs, un moment en què el comiat i la benvinguda es donen la mà.

Em comentava que hi ha famílies que, al principi, arriben amb certa reticència i que, en finalitzar l’escolarització dels fills i filles, reconeixen amb gratitud tot el recorregut i valoren profundament l’acompanyament rebut. Altres famílies necessiten orientació i suport durant el procés de preinscripció, i els centres els ofereixen tota la seva dedicació.

Tots els centres educatius del nostre territori treballen amb qualitat. Ho fan des de la seva singularitat, adaptant-se al context i a les necessitats reals del seu alumnat. Aquesta diversitat de projectes és una fortalesa del sistema educatiu. No hi ha centres millors o centres pitjors, sinó projectes educatius diversos que responen a realitats diverses, amb un objectiu compartit: garantir el millor acompanyament a cada infant i jove en la seva dimensió personal, social i acadèmica.

El procés de preinscripció no sempre permet accedir a la primera opció escollida. Tot i que això, inicialment, pot generar decepció, en cap cas implica l’assignació de places de menor qualitat. Tots els centres educatius estan preparats per acollir l’alumnat i oferir-los un entorn adequat d’aprenentatge i creixement.

A tall d’anècdota, a vegades passa que no s’accedeix a l’opció sol·licitada, fet que pot provocar tristesa i incertesa. Amb el pas del temps, però, les famílies i l’alumnat acaben establint vincles positius amb el centre assignat i descobreixen que és, també, un bon espai de creixement per a l’infant o jove.

Com han assenyalat alguns dels grans referents pedagògics contemporanis, educar no és només transmetre coneixements o adquirir habilitats, sinó aprendre a conviure, a respectar l’altre i a construir vincles. Les opcions que prenem avui sobre l’escolarització contribueixen, de manera directa, a fer possible aquest aprenentatge.

El procés de preinscripció també ens interpel·la col·lectivament, perquè l’educació és una responsabilitat compartida. Les famílies hi tenen un paper essencial: informar-se, participar, viure el canvi com una oportunitat i confiar en els centres. Cal destacar, a més, que en processos de preinscripció d’ensenyaments com l’ESO, el batxillerat o la formació professional, el mateix alumnat acaba formant part activa d’aquesta decisió.

Els ajuntaments i els ens locals, conjuntament amb el Departament d’Educació, contribueixen a una planificació equilibrada i arrelada al territori, amb el compromís de donar resposta a les necessitats de cada municipi. En aquest sentit, abans de la preinscripció, les persones que formem part de les comissions de participació i de les taules de planificació actuem de manera activa, aportant criteris i dades que reforcen aquesta planificació territorial. Aquesta corresponsabilitat és clau per avançar cap a un sistema educatiu més just i cohesionat, que garanteixi la igualtat d’oportunitats. Evitar la segregació escolar i promoure una escolarització equilibrada no és només una qüestió tècnica, sinó una aposta de país. Les escoles inclusives i diverses són espais on s’aprèn a conviure, a respectar la diferència i a créixer plegats.

I permeteu-me acabar amb una mirada més personal. Més enllà del càrrec que exerceixo, soc també ciutadana i mare, i he viscut —i continuo vivint—, com tantes altres famílies, els dubtes, les converses i les emocions que acompanyen aquest procés. He vist pares i mares passejar pels passadissos de l’escola amb els ulls oberts de curiositat, infants mostrant amb orgull els seus dibuixos i mestres que, amb paciència, expliquen els projectes i responen preguntes una i altra vegada.

Sé que no sempre és fàcil triar, i també sé que, a vegades, les famílies no poden accedir a la seva primera opció. Tanmateix, confio que el nostre sistema educatiu compta amb professionals compromesos i centres que duen a terme una tasca imprescindible. Confiar en els centres, informar-se i prendre decisions pensant en el futur dels nostres fills i filles és, alhora, un acte de cura i d’esperança.