La no gestió del sistema ferroviari

Després d’un accident ferroviari amb 45 persones mortes a Còrdova, el descarrilament (també mortal) d’un tren a Gelida i gairebé dues jornades de paralització de Rodalies, el ministre de transports, Óscar Puente, ens diu que «es depuraran responsabilitats», però que ell té «la consciència tranquil·la».

És la mateixa persona que fa dos mesos va anunciar un pla per augmentar la velocitat de l’AVE a 350 km/h en el trajecte de Barcelona a Madrid, tot i que els maquinistes avisaven des de l’agost que les vies estaven en un estat deplorable en aquesta línia. Abans-d'ahir ja es va haver de reduir la velocitat a 160 km/h en alguns trams, però clar, ja va ser després d’una de les grans tragèdies ferroviàries de les últimes dècades a Espanya.

La llista d’incongruències en la no gestió del sistema ferroviari català i espanyol sembla interminable. Ahir a les cinc de la tarda va acabar la reunió entre el Govern i representants dels maquinistes en el fet que Renfe va admetre que ja dimarts va rebre, abans de l’accident de Rodalies, una carta dels maquinistes exigint mesures pels perills del temporal. Diversos mitjans de comunicació van fer entendre que les hores que ahir no va funcionar el servei de Rodalies va ser perquè els treballadors estaven fent «una vaga encoberta». Simplement, no volien prendre el control d’un tren sense tenir garanties que no moriran i que el vehicle que porten no s’enduu la vida d’altres persones.

Diego Martín, secretari general del Sindicat Espanyol de Maquinistes Ferroviaris (Semaf) va explicar que des d’Adif no havien rebut aquestes garanties i per aquest motiu ahir al matí els treballadors no se la van voler jugar. Perquè era una partida que si es perd, es perd molt.

Les cròniques del 20 i 21 de gener del 2026 explicaven com l’aturada del servei de Rodalies, que agafen de forma habitual unes 400.000 persones a Catalunya, provocava milers de persones indignades a les andanes, ciutadans que es trobaven desemparats sense alternatives per acudir al seu lloc de feina. L’alternativa del teletreball no és sempre factible, parleu amb les cuineres o les treballadores de la llar, ja ho veureu.

Sembla un problema que ve de lluny, de tan lluny que no podem identificar els responsables. La mentalitat de fer el mínim, fent les mínimes inversions durant anys i pensant que els problemes que se’ls endurà el següent que passi mentre la resta va la butxaca, és l’arrel del problema.