La gran literatura persa

La publicació de La conversa dels ocells de Farid ud-Din Attar i de Tots els motius de l’èxtasi i La copa d’or de Hafez de Xiraz ha fet renéixer entre nosaltres la fascinació per la literatura persa medieval, d’una qualitat prodigiosa i on cal situar també Rumi i Omar Khayyam. Hi trobem l’expressió d’un misticisme sufí d’una sensualitat exquisida. L’espiritualitat islàmica hi conflueix amb una celebració amorosa que també inspirarà Ramon Llull o sant Joan de la Creu. L’espiritualitat sufí, que sorgeix al Khorasan, expressa des del desig i l’amor l’ anhel d’unió amb Déu. A La conversa dels ocells de Farid ud-Din Attar, a cavall entre els segles XII i XIII, en tenim clars exemples: «Car l’amant veritable és semblant al foc/ ardent, impetuós, de rostre lluminós /(...)/ Mentre no sigui consumit del tot pel foc,/ com podrà alliberar-se del patiment que el devora?», un tema que es reprèn a la fi del llibre quan es refereix així a les papallones: «Una tercera papallona, folla d’amor, va anar cap a l’espelma./ S’hi va llançar, decidida, dansant, estirant les potes vers la flama./ El foc la posseïa i ella posseïa el foc, joiosament units./ La flama l’abrasava i s’enrogien un a un els seus membres». Attar de Nixapur a La conversa dels ocells ens explica el viatge d’uns ocells a través de set valls, que van des del desig a l’aniquilació, per trobar el Simurgh, l’ocell que sobreviu les generacions i en conserva el saber acumulat. Deixant de banda els que desisteixen o moren, arriben al seu destí trenta ocells que, quan veuen el Simurgh, s’hi reconeixen ells mateixos com un tot. Coneixedor i seguidor d’Attar, Hafez de Xiraz és el poeta persa més llegit i estimat al seu país i, com passa amb Rumi i Omar Khayyam, fa del vi, al costat del goig amorós, un protagonista recurrent dels seus versos. Pere Suau ens convida a Tots els motius de l’èxtasi a endinsar-nos en els Gazals de Hafez, amb versos tan inspirats com: «La copa de la teva boca ha vessat/ un vi que flameja en el vas de la meva i cada bes és com una alimara vinosa». En la seva versió, molt cenyida a l’essència, Manuel Forcano ens acompanya a La copa d’or pel territori enlluernador de la poesia de Hafez. Hi descobrim aquestes espurnes de bellesa i de vida: «El sol és calent com el vi./ La lluna, fresca com la copa./ Omple la lluna el sol» o «Vam beure’ns els besos dels llavis».