Josep Armengou i Feliu, 50 anys de temps incerts

Josep Armengou i Feliu (Berga 18 d’octubre de 1910 – Berga 21 de gener 1976). Aquest any 2026 fa 50 anys que va traspassar Mn. Josep Armengou. El defineixen com a clergue, escriptor i músic. Cal afegir que és del tot necessari, definir-lo com a patriota, nacionalista, catalanista i molt de la seva terra i de la seva gent. Home que va viure el seu moment, en temps convulsos, com avui. Qui no s’atreveix a dir que avui no vivim temps convulsos davant del panorama geopolític actual?

Mn. Armengou fou un mestre rebel, un inconformista davant de les injustícies. Un fidel defensor aferrissat de la seva gent, de la seva terra i la seva llengua, en un moment que li va tocar viure una època mancada de llibertats.

Una de les seves bibliografies, menys conegudes, «Escrits de temps incerts» (1965) en ple franquisme ja vaticinava mals auguris. Tota una premonició del que molt possiblement ens vindria. Un defensor a capa i espasa de la llengua i cultura catalana.

Un berguedà de soca-rel que va renunciar a projectes personals, només per poder estar entre la seva gent, la del carrer Major de Berga, envoltat de papers, escrits i música que és el que més l’apassionava.

Un lluitador per les llibertats i les injustícies que sota el règim franquista l’imposava i que li va costar més d’un disgust. Col·laborador de la revista «Queralt», constantment sotmesa a la tutela dels òrgans censors de l’Estat Espanyol. Eren altres temps, com alguns dirien, però que 50 anys després no han canviat gaire.

Tinguem memòria i que no caiguin en l’oblit, per tots aquells que van lliurar la seva vida, el seu esforç, i la seva perseverança a mantenir viu l’esperit de lluita constant pels drets i llibertats de Catalunya. Mn. Armengou va traspassar un 21 de gener de 1976, poc temps després que ho fes «aquell home», com deia ell, referint-se al dictador que l’havia tingut segrestat intel·lectualment.

Per finalitzar, fa pocs dies també un mes de gener 50 anys després, ens ha deixat Mn. Climent Forner, un contemporani seu amb idees i pensaments. L’any 1994, Mn. Climent Forner li dedicava unes paraules amb motiu de l’homenatge de la col·locació d’un fris de pedra a la façana de l’església de Sant Joan de Berga, que el recordava així.

Planyeu-vos, oh vosaltres, els berguedans | El vostre fill més noble vau enterrar | el brau heroi que queia en ple combat. | El cos colgat a terra com gra de blat | i assaonat pels quatre torrents de sang, | tot espigant-se crida, crida la falç.