El padró no té cap culpa

Els nervis per les enquestes que donen a Aliança Catalana, uns bons resultats en ajuntaments, governats per Junts, provoquen reaccions poc meditades, per part dels seus alcaldes. Penso en dos dels més importants: Vic i Sant Cugat. En el primer, l’alcalde demana anar per lliure, en les altes al padró. El segon, proposa que cap persona pugui accedir a un habitatge oficial, si no porta 20 anys empadronat.

Malament quan es dispara contra l’objectiu equivocat. I també fatal quan es llencen propostes sense haver-hi dormit dues o tres nits. Posar-se a donar receptes contra algunes males pràctiques. És impropi de polítics serens i seriosos. Que ningú doni les culpes al padró, de problemes i situacions que tenen altres fonaments.

És evident que la gestió del padró ha de ser eficient, i això vol dir complir i fer complir les condicions per les quals una persona es pot donar d’alta. I d’això, els funcionaris en saben molt. No solament els de Vic i Sant Cugat, sinó de tots els ajuntaments en general, perquè si es troben amb alguna novetat, discrepància o irregularitat, tenen les vies oportunes per demanar assistència tècnica i jurídica.

Però, si els dubtes persisteixen i provoquen enrenous, res millor que recórrer directament al Govern de la Generalitat.

El govern disposa d’un eficient servei d’informació i assessorament com per esvair qualsevol dubte. I si realment algun alcalde considera que s’està vulnerant la llei, li toca fer actuar la Justícia. Tot, menys posar traves i problemes quan el demandant compleix els requisits legals.

I a tots ens interessa tenir el padró actualitzat perquè és la manera de saber quants habitants tenim en el municipi, on resideixen, i en quines condicions. Només així es poden fer previsions i actualitzacions dels serveis d’atenció a tothom. I els ajuntaments són la primera administració, la més propera al ciutadà, de manera que si té gent sense empadronar no els pot assistir ni tenir en compte a l’hora de planificar dotacions de personal, d’infraestructures, equipaments i serveis.

Cert que hi ha municipis amb ràpids creixements que comporten esforços immensos per posar-se al dia. Parlem dels serveis propis, però també dels que depenen d’altres administracions, especialment de la Generalitat com són els de sanitat, educació, seguretat, etc. O altres de compartits com habitatge, mobilitat, serveis socials, etc.

En resum, cada ajuntament ha de gestionar un adequat encaix dels nou vinguts, i no només a un sector d’ells, que és el que fa la sensació, escoltant les explicacions dels dos alcaldes, i amb ells, d’altres que també han volgut imposar condicions. Les condicions han de ser les previstes per llei, sense interpretacions ni suposicions per interès polític – electoral. El padró descriu la realitat, i sobre aquesta, s’ha d’actuar. Voler-la condicionar o adaptar al gust de cadascú, seria discriminació pura i dura.