Temps d’hivern

Aquests darrers dies diversos incidents i accidents han posat en dubte la qualitat o la seguretat d’algunes línies de comunicació habituals, especialment en circumstàncies meteorològiques extremes. Les infraestructures que fan possible la mobilitat de persones i mercaderies són d’aquelles que cada dia utilitzen simultàniament milers i milers d’usuaris, que podrien sortir directament i greument perjudicats si hi hagués problemes que fessin impossible el seu ús. Seria el cas, per exemple, si la majoria de les carreteres del nostre entorn quedessin bloquejades per una gran nevada, que també podria fer força difícil la circulació ferroviària en determinades línies. En aquests casos no es tractaria simplement d’incidències menors sinó que si s’allargava el tall d’infraestructures com les esmentades, sovint es podrien generar problemes greus, amb centenars o milers de perjudicats. De fet, no és qüestió de ser massa pessimistes i patir sempre pensant que passarà allò que és pitjor. Però també val la pena de pensar en allò que ja ha passat i que, per tant, també podria tornar a passar, com la gran nevada de l’any 1962 a Manresa. Fa molts anys, és clar, però algú pot assegurar que no tornarà a passar mai més?

En política internacional bona part de l’actualitat queda centrada en un tema que encara pot fer molts tombs: la insòlita fixació del president americà Donald Trump en aconseguir Groenlàndia. Ja fa mesos que se’n parla i Dinamarca ha repetit mil vegades que Groenlàndia no està en venda i que encara serà territori danès. Però Trump està acostumat a guanyar sempre i no pararà de fer pressió. Ara sembla que vol fer-ne a través dels aranzels, o sigui d’augmentar l’impost que hauran de pagar els productes dels estats europeus que donin suport a Dinamarca si volen exportar mercaderies als Estats Units. Amb això espera que Europa pressioni Dinamarca, però segurament s’equivoca, perquè Europa també pot augmentar els aranzels que els EUA hagin de pagar per les exportacions americanes.