Una medalla per a la història

L’Ajuntament de Manresa lliurarà la Medalla de la Ciutat al Mèrit Cultural al professor i historiador Francesc Comas, la decisió arriba pocs mesos després que l’activista cultural Joan Morros rebés la mateixa distinció; ambdós guardonats coincideixen en un mateix perfil, que els fa mereixedors d’aquesta unanimitat ciutadana a l’hora d’aplaudir la seva tasca: El de la vocació personal, incansable i encoratjada, sense càrrecs oficials ni funcionarials, des de la militància social, al servei de la seva ciutat.

La trajectòria del professor Comas és llarga i consolidada, Llicenciat en Geografia i Història ha publicat un gran nombre de llibres sobre Manresa, les seves entitats, persones i institucions; anima de l’èxit popular de les visites a la Manresa desconeguda, encara dona classes a la FUB per a la gent gran i ha dotat d’un nou impuls, des de la presidència de l’entitat, al Centre d’Estudis del Bages. Però no és només l’activisme en l’estudi i divulgació de la història, que ens fa entendre d’on venim per viure el present i encarar el futur, el que atorga a en Francesc Comas la singularitat de relator excepcional que qualsevol ciutat estaria orgullosa d’acollir; a tothom ens agraden les històries de la història ben explicades, com ells ens les fa arribar, si no fos perquè té l’habilitat innata de fer-ho des dels petits detalls quotidians per fer-nos entendre els grans canvis, despertant la curiositat pel patrimoni material i humà més proper, com a eina per acceptar el valor i la importància de la diversitat.

El nostre estimat cronista no és només algú que coneix els fets del passat, sinó que té la capacitat d’analitzar-los, posant-los en context per convertir-los en una amena lliçó amb rigor metodològic, ètica, simpatia de comunicació i honestedat intel·lectual, per assolir el més important: Contagiar-nos la passió per allò que ha forjat la nostra identitat, humanitzant la crònica dels fets; i tot això amb la generositat d’oferir-nos el seu temps per posar a l’abast de les manresanes i els manresans, de totes les edats i pensaments, la millor lliçó amb què ens poden obsequiar i que cal dur dins la memòria, la que ens explica les lliçons que ens dona la història.

Oscar Wilde va dir que tothom pot fer història, però només els grans homes la poden escriure; aquest seria el concepte clau que converteix en un acte de justícia el reconeixement atorgat al Francesc, algú que ha dedicat tota una vida a explicar i escriure la nostra història, gestionant la didàctica amb passió, partint de la senzillesa de l’anècdota per fer entendre la complexitat; minimitzant els efectes devastadors que per a la convivència, té la ignorància històrica. Donant tota la raó a en Wilde, una medalla per a una gran persona. n