Un segle de merda

En una entrevista que li van fer el 2010, Joaquín Sabina va dir que l’esquerra d’avui dia estava feta una merda. Poc després, i amb raó, lamentava que el segle XXI també era una merda: des del primer any estava ple de calamitats. No li falta raó: es va encetar amb els atemptats de l’11 de setembre, després va venir una crisi financera de grans proporcions el 2008, més endavant hi va haver la pandèmia que va col·lapsar el món, després la invasió d’Ucraïna, el genocidi o crim de guerra, o com s’hagi de dir el que va perpetrar Israel a Gaza, i ara la revolta a l’Iran que està causant una mortaldat encara incalculable entre la població civil, per no incloure com a tragèdia que un personatge com Donald Trump estigui governant el país més poderós del món d’una manera inadmissible en aquest moment de la història. A tot això afegim-hi l’inesperat i preocupant auge de la ultradreta, que ha anat ocupant posicions rellevants en la sociopolítica, entre elles a Espanya.

Ara, i per si amb això no en tinguéssim prou, en un article escrit per Carles Planas en aquest diari, s’avisa que estem gairebé a punt de fer esclatar un mercat del qual depèn l’economia dels Estats Units, el de la intel·ligència artificial, i que pot comportar una nova depressió mundial.

És clar que aquell món millor que tots ens imaginàvem que aniríem coneixent a força d’una futura evolució social ha sigut un fracàs. Si bé evolucionem tecnològicament, això és clar, ho fem molt a poc a poc, en canvi, pel que fa a l’aspecte humà. Continuem sent, malgrat els esforços de millora, un gènere violent, egoista i hipòcrita. La història de la humanitat s’ha desenvolupat a còpia d’invasions, guerres, massacres i submissió.

Potser per això l’opinió de molts sobre la condició humana s’ha anat fent cada vegada més desfavorable. Com la meva, que crec cada cop més en les persones i menys en la humanitat. Una merda, vaja. n