Els Panyos (1939-1976)

En l’última etapa dels Panyos, de 1939 a 1976, va ser propietat de Hilados de Estambre Alto Llobregat SA, empresa originària de Sant Salvador de la Vedella, on treballaven bona part de les dones dels miners de Cercs. La fàbrica es va cremar a finals de gener de 1939 durant la retirada de les tropes republicanes, la maquinària es va fer malbé i es van perdre unes 100.000 pessetes de l’època. Filaven llana de les ovelles del Pirineu, però els seus clients de fil d’estam eren al Vallès Occidental, especialment a Terrassa. La destrucció i l’afectació posterior pel projectat pantà de la Baells, va incentivar els propietaris a posar part del negoci prop del Vallès, no massa lluny del Berguedà. Així que van anar a parar a Manresa, on sabien que Portabella es volia vendre la fàbrica dels Panyos. Segons el fill del darrer propietari, Joan Alavedra, que va parlar amb l’historiador Lluís Virós, en el Museu de l’Aigua i el Tèxtil, la compravenda va ser confusa fins que es van posar d’acord en un preu final, amb la mediació d’un jutge de pau. El seu pare va tenir cura de dipositar les actes de l’empresa a l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental, a Terrassa on vivien, per a consulta dels historiadors.

Alavedra va estudiar pèrit tèxtil a l’Escola de Terrassa, on eren especialistes en llana i en va fer de filador. Anaven a comprar la primera matèria a Masamet, localitat francesa al nord de Carcassona, on hi havia un mercat internacional de la llana. Tenia molt coneixement d’aquest sector, però es va dedicar a altres oficis fins que es va jubilar. El seu pare, com empresari i propietari dels Panyos li proposava sovint que tirés a terra aquell «magatzem antic», que avui dia tothom coneix com la Fàbrica dels Panyos, que aquest 2026 farà 200 anys. Entenien que no s’hi podia fer gran cosa, perquè els sostres estaven debilitats i no s’hi podia posar maquinària pesant. Finalment, no es va enderrocar i ara resulta que és la fàbrica més antiga del Mediterrani. Amb raó, un seu nebot li deia: ‘No teniu una fàbrica que ara és famosa, els Panyos’? És clar que sí. Alavedra reconeix que van estar a punt de tirar-la deu vegades, però no tenien els diners per fer-ho. Els anys 60 van ser molt tristos per al tèxtil, anaven de capa caiguda i cada vegada venien menys. El negoci de Terrassa també anava baixant. Així com als anys 50 hi va haver un creixement, a partir dels 60 van començar a anar cap avall. No tenien diners per invertir ni per enderrocar l’edifici. Després d’un bon període de tristor van sortir les lleis del darrer franquisme i la primera transició que atorgaven uns calés per tancar fàbriques dins d’un pla de reconversió. S’hi podien acollir els empresaris tèxtils que no guanyaven prou. Aquests tancaments van significar l’atur per a molts dels obrers, coincidint amb la crisi dels anys setanta, quan la van clausurar definitivament el 1976.