España AVE? Que la pagui Madrid XXL

Les xifres són tan aclaparadores que, encara que s’hagin publicat moltes vegades i que tinguem analitzadíssim a què responen, paga la pena repetir-les: entre 1990 i 2018 es van invertir en el desplegament de l’AVE 55.000 milions d’euros; en aquest mateix període, es van dedicar a les línies convencionals 3.600 milions, dels quals la meitat van anar parar a Madrid; a Barcelona se n’hi van dedicar 619. En trenta anys, s’han dedicat 15 vegades més diners a l’AVE que als trens que agafa la majoria de la gent, de manera que el 90% de la inversió ha anat a parar el 5% dels passatgers.

I tot això per a què? Per fer realitat el projecte d’Aznar (subscrit pel PSOE) d’una Espanya radial lligada per un cordó umbilical amb Madrid. Amb quin objectiu? Convertir Madrid (amb aquesta palanca i altres) en una gran capital capaç de construir l’Espanya unida i articulada siderúrgicament que el nacionalisme espanyol somnia amb delit. Ho va resumir molt bé Díaz Ayuso: «Madrid es España i España es Madrid». Calia una España AVE per construir un Madrid XXL. Si no, per a què dimonis vol un país modest tenir la segona xarxa d’alta velocitat del món, la primera en quilòmetres per habitant? Ho va dir un membre del govern dels Estats Units de visita: «nosaltres no ens ho podem permetre». Li haurien d’haver contestat: «nosaltres tampoc, però construir España està per davant de tot».

Pràcticament s’ha aconseguit l’objectiu de portar l’AVE a totes les capitals de província-una de les expressions més definitòries de la psicologia col·lectiva hispana és «no vamos a ser menos»-, però els anys passen i els trens nous es van fent vells, i els que ja eren vells es tornen inservibles. Cada any costarà més calers. Que ho digui Josep Pla: «I això qui ho paga?». El torrent de fons europeus ja és història, i ara aquest festival s’ha de mantenir amb els fons ordinaris. Naturalment, no es pot fer tan bé com caldria. Cap sorpresa. Els AVE comencen a patir i la xarxa més mal tractada, la catalana, s’enfonsa. Literalment: el tren que utilitzen 400.000 persones cada dia a Catalunya fa aigües assotat per les llevantades del canvi climàtic, i milers de ciutadans hi naufraguen.

Ara cal un torrent de milions a les Rodalies catalanes, i la pregunta de «i això qui ho paga» té una resposta clara: que ho pagui Madrid. Ha vampiritzat tot el seu entorn i ha xuclat la mamella pública fins a extenuar-la. Si Madrid XXL n’és el beneficiari, que en pagui la factura.