Llàstima!

L’any 1919 la Mancomunitat de Catalunya publicava un mapa amb un l’avantprojecte de nova divisió territorial de Catalunya que proposava una gran regió central amb les actuals comarques del Berguedà i del Bages, tota la vall del Cardener –amb Solsona i Sant Llorenç de Morunys– i una part de l’actual Lluçanès –des d’Alpens a Prats i Oristà–, dibuixava també els ferrocarrils construïts fins aquell any, els que estaven en obres, i els que s’havien aprovat l’any 1912 i 1919. Es volia crear una xarxa que els connectés tots, amb les grans estacions, com una malla.

Manresa era un dels nusos destacats. A més de connectar amb Barcelona i Lleida –i amb Saragossa i Madrid –, amb el Pre-Pirineu fins a la Pobla de Lillet, i amb Súria, Martorell, Barcelona i el seu port, a Manresa hi havia d’arribar una línia que, procedent de Vilanova i la Geltrú, Vilafranca i Igualada, dibuixada fins a Vic i Girona. Des d’Igualada la línia continuava fins a Cervera on es connectava amb la que venia de Tarragona.

El mapa dibuixa una línia fèrria que des de Súria anava a Solsona on, amb dos ramals, es projectava arribar al Segre i empalmar amb un futur ferrocarril que havia de pujar fins a la Seu d’Urgell procedent de Lleida. Des de Solsona es preveia una connexió amb Gironella i el carrilet de Manresa a Guardiola que es volia empalmar-lo amb un fins a Ripoll i, amb un altre, travessant amb túnel el Cadí, amb Puigcerdà.

I parem aquí..., per què n’hi havia molts més. No us parlo de carreteres, sinó de ferrocarril en xarxa connectat, per a tot el país, que necessitaria temps, molt temps, perquè els projectes eren tècnicament complexos i cars de construir. Com els de Suïssa, per exemple?

Res de res... una dictadura (1923-1930), una curta segona República (1931-36), una cruenta guerra (1936-1939), una llarga segona dictadura (139-1975), una complexa transició democràtica (1975-1982), i una llarguíssima etapa d’oblit del ferrocarril, per part de gairebé tothom, ho van engegar tot a rodar. Llàstima!