Ple suport a uns JJOO d’hivern

DQuina gran oportunitat perduda, la dels JJOO d’hivern 2030! Tots els entesos en la matèria havien informat de la conjunció de factors perquè Espanya pogués organitzar aquesta competició i d’aquí la proposta d’unir esforços presentant una candidatura: Catalunya –Aragó (inicialment sota el nom de Barcelona- Pirineus 2026, i després 2030)

Comprenc perfectament, les queixes i pronunciaments fets per les associacions empresarials dels Pirineus, a les quals s’hi ha afegit la del Consell Comarcal de la Cerdanya, en el sentit de no entendre el fracàs final de la proposta i la renúncia a continuar la batalla. Totalment d’acord amb la queixa i amb la petició de reprendre l’objectiu. Perduts els de 2030, per què no anar cap als de 2034?

Si algú fa seguiment dels meus articles, podrà comprovar com en diverses ocasions vaig donar suport a la proposta de 2030, i vaig criticar durament les gestions i negociacions fetes que van acabar en fracàs. Cert que el president d’Aragó, Javier Lambán (e.p.d) va posar moltes traves i va convertir la negociació en un pols, per voler imposar condicions excessives, però estic segur que amb altres negociadors, a la part catalana, s’hagués pogut arribar a un acord raonable per les dues parts.

El meu suport té raons i fonaments similars als exposats pels representants empresarials i ara, també polítics del Pirineu, però personalment, posava el punt en un tema molt rellevant del projecte: la construcció d’habitatges per acollir els esportistes, de manera similar a com es va fer pels JJOO 92, de Barcelona, si bé descentralitzats, en diversos municipis del Pirineu. Habitatges que després dels JJOO, passarien a mans municipals. És la gran oportunitat de disposar d’habitatge per a lloguer assequible, en indrets on és absolutament vital.

Però, hi afegia, en contra de les afirmacions dels contraris a la celebració dels JJOO que no havia de suposar cap destrossa paisatgística, perquè a diferència d’anteriors JJOO, ara el Comitè Olímpic, permet la descentralització d’algunes de les proves que requereixen grans instal·lacions com són les de salts d’esquí, i altres d’igualment espectaculars. Les futures seus poden ser, més ben dit, es proposava que fossin diverses i busquessin instal·lacions ja en funcionament, en el nord d’Itàlia, Àustria, Suïssa...

En resum, girada pàgina i constatat aquell fracàs, seria bo reprendre la feina i tornar a fer la proposta, amb altres ànims i altres interlocutors. I no complicar la proposta amb imposicions de consultes que no s’han fet servir, en altres ocasions. Catalunya disposa d’unes molt bones instal·lacions que es poden complementar amb altres de l’Aragó, si hi volen participar, i si no tirem endavant, tots sols, anant a cercar en algun altre país, aquelles instal·lacions de més impacte econòmic i paisatgístic. Les normes ho permeten, doncs, fem-les servir.