Croquetes

He après a fer croquetes. I ja anava essent hora. Vist que és una de les petites «menges» que em torna boig, he trigat massa a aprendre’n. En Toni, un bon amic, i gran cuiner entre altres coses, ens va convocar fa uns dies a una colla d’afamats -afamats per aprendre - a casa seva i ens va fer una classe magistral de croquetes. Jo no només vaig parar atenció amb tots els meus sentits i vaig prendre notes amb l’iPhone als dits, sinó que mentre guaitava em conjurava que abans d’acabar el mes provaria de fer-les. Les croquetes és allò tan deliciós que, per dins, està fet de tot triturat. Pots fer croquetes de qualsevol cosa, només cal que tinguis els ingredients i amb la farina la llet i la mantega facis la pasta que després serà pasta de croqueta. Mentre salivava pensava en quines coses triturades podria fer croquetes i se’m va acudir que la cosa més triturada que tinc a mà ara mateix és el país. Catalunya, ara mateix, i no exagero és un tot trinxat i desballestat. L’estructura del país ens va caient a trossos i ja no és una metàfora, sinó una realitat. No et belluguis gaire que ho trinxaràs tot. Tot s’aguanta en pinces, tot està a punt de petar, tot penja d’un fil quan els vuit milions hi campem pel damunt. I si al damunt plou, i si al damunt neva, i si al damunt fa fred, o si al damunt qualsevol cosa, la cosa, el país, se’n va a can pistraus una mica cada dia. Ens quedarem amb el país als dits. I així com de tot el que sobra i es pot triturar en podem fer bona croqueta em va entrar el dubte, el neguit de si el país està, ni tan sols, per fer-ne una croqueta. Què en farem quan tot ho tinguem, més encara, trinxat i amuntegat? Les millors croquetes surten de les millors masses fetes amb tot de coses bones que trobem per casa, tot ben barreja, pastat i després modelats amb les mans i convenient arrebossada a les platges del pa ratllat. De qualsevol cosa pots fer una croqueta, Petita si és per a un còctel – jo si als còctels no hi ha croquetes, me’n vaig. I Grossa si és per assaborir un croquetó com Déu mana de qualsevol cosa? Podríem fer croquetes amb les restes del país que se’ns esmuny als dits? «Croquetes Rodalies», no te les acabes mai. «Croquetes AP7» abans les més ràpides de la taula. «Croquetes Rondes» sempre t’ennuegues. «Croquetes C55» està ben atrapat. «Croquetes polítiques» sempre el mateix gust i la mateixa cantarella. I així, amb ganes i paciència – d’això no ens en falta” podríem convertir el caos i el país triturat en quelcom que ens alegrés la vista. I la Vida. Jo, mentrestant, vaig comprar un pollastre a l’ast i amb el mig que va sobrar vaig fer, com els deia, les meves primeres croquetes. En van sortir unes 50. Del pollastre, croquetes però del país – que també és un bon pollastre – no sé pas què en farem.