Gent del barri

S’ha mort la Pilar. I el Serrano. I la Glòria. I el Valentí. «Mama: avui el Serra no vindrà!», em diu el Martí, el meu fill gran. La raó és que avui és dimecres i juga el Barça. I els dies de partit són sagrats. Com cada dimecres, perquè el Serra, si no jugava el Barça, sempre venia. No faltava mai, com la resta de cantaires. Ens trobàvem de les nou a les onze del vespre, ben puntuals i amb les partitures a punt. Disciplina i ganes d’aprendre. Hi va haver una època que no paràvem: que sí casaments, que sí batejos, noces de plata, concerts i misses. La del Dilluns de Pasqua a Joncadella i després el concert que no podíem acabar sense «El jovent de Sant Mateu». I la missa de la Llum cantada conjuntament amb el Cor Parroquial de Sant Josep i la Capella de Música de la Seu. I la del dia de la Mare de Déu del Carme, patrona dels mariners, a l’església del Carme. I també a la missa de la Festa de la Santa Creu de Fonollosa de Camps coneguda també per la Festa del Panet perquè s’hi beneeixen uns panets boníssims que després es reparteixen entre els feligresos assistents. Va ser gràcies al Ferran- que també ha traspassat- que ens hi van convidar. I la missa de la TV2 que preparàvem amb entusiasme perquè sortir per la tele sempre fa il·lusió. I cada tarda del dia de la Llum organitzàvem el Memorial Maria Comas en memòria de l’estimada directora que morí en accident de cotxe. I el concert de Nadal conjuntament amb el Cor Parroquial de Sant Josep dirigit actualment per Antoni Garriga i el Grup Escènic Nostra Llar del qual aquest gener se n’ha celebrat la 39a edició. Un munt de records que em venen a la memòria en la cerimònia de comiat de la Pilar. Molts i bons. Perquè la Coral Font del Fil- actualment dirigida per Myriam Díez- ha estat part de la meva vida durant molts anys. Amb tota la colla vaig aprendre a fer música plegats, primer com a pianista i, anys després, com a directora. Un honor i un privilegi. Hi vaig aprendre un munt de cançons; però més enllà d’intentar redreçar les desafinades, la Coral Font del Fil va ser una lliçó d’humanitat. Hi vaig aprendre a fer música, sí!, però per sobre de tot hi vaig aprendre a estimar. A estimar la música coral i els cantaires que la feien sonar. Acabat el funeral, vaig tenir ocasió de compartir unes paraules amb en Jaume Puig, home de teatre, que sempre és al peu del canó disposat a sumar per la cultura i per la gent. Fer teatre amb el grup Escènic Nostra Llar al Poble Nou. Cantar amb la Coral Font del Fil al barri Mion-Puigberenguer. Fent barri, fent ciutat, fent país, fent cultura. Teixint vincles. Gent del barri que suma i que hi és. Moltes gràcies!