Quo vadis, Moià?

Quo vadis és una frase en llatí que significa «On vas?», i es va popularitzar per una llegenda cristiana, on Sant Pere, fugint de la persecució de Neró a Roma, es troba amb Jesús i li pregunta això, a allò que Crist respon que va a Roma per ser crucificat de nou, inspirant Pere a tornar i enfrontar el seu propi martiri. És molt difícil entendre, encaixar la tossuderia de la governança de Moià respecte al no rotund obtingut en la consulta popular ciutadana rebutjant l’ampliació de l’escorxador i la construcció d’una planta de biogàs i menystenir la moció de censura presentada pels partits de l’oposició. També menysprear la ciència estadística, i atribuir-se amb teatralitat un 70% d’abstenció. Tampoc és creïble, més aviat és pecar d’ingenuïtat creure’s que en catorze anys de governança no hagin estat capaços de legalitzar un polígon. Masia Tero, la gran beneficiada amb model industrial, per més que el seu eslògan digui «Som pagesos» podrà beneficiar-se de resoldre les seves externalitats i construir cinc noves naus industrials. Una empresa que avui dia sacrifica més porcs del permès. En rellegir a Jared Diamond (Colapso) i a Daron Acemoğlu i James A. Robinson (Porque fracasan los países) un es pot preguntar legítimament, Quo vadis?, Moià?