Ciclistes odiosos, cap a Manresa

Una ciutat ha de comparar-se amb les millors de la seva mida. Per això, Manresa ha de mirar a Girona i buscar-hi inspiració. En canvi, intentar comparar les dues ciutats estrictament, existencialment, seria un gran error, perquè l’únic que tenen semblant és la població. En tota la resta, són com un ou i una castanya. Resumint, a la Girona actual se li han omplert les veles amb sis vents principals: capitalitat, AP-7, Costa Brava, un barri antic construït amb la millor pedra de Catalunya i una llarga temporada amb un govern local molt potent. De les sis coses, els gironins actuals no tenen cap mèrit en les quatre primeres, i només una mica en la cinquena. Manresa no ha gaudit de res de tot això i, en gairebé tots els sentits, es podria dir que ha tingut tot el contrari. Per tant, a Girona s’hi ha d’anar a copiar, però no a flagel·lar-se.

A Girona li ha anat taaaant bé durant els darrers quaranta anys que comença a ser, també, la prova que anar massa sobrat pot convertir un cercle virtuós d’èxit i autoestima en un cercle viciós de complaença i llepafilisme. N’és un indicador immillorable el cas del vell teatre Odeon. Construït el 1857 a la Pujada de Sant Domènec, va tancar fa un segle i, des de llavors, ha estat magatzem de tota mena de coses fins a esdevenir una ruïna. És al mig d’una postal esplèndida, emblemàtica de la ciutat, però l’accés al local és absolutament desavinent, al mig d’unes escales per una banda i en un carrer estret per l’altra. És un bon espai per muntar-hi un gran restaurant per a guiris (just al costat del llegendari Bistrot) però seria el darrer lloc on invertiries per obrir una gran botiga. Doncs bé: els gironins ho tenen tot taaaaant de cara, que un empresari local s’ha gastat una fortuna en una rehabilitació excel·lent i ha llogat el vell teatre a una botiga de bicicletes superpija de les que ara proliferen a la ciutat. Un establiment per caure de cul.

A Manresa, si algú fes una cosa així a Sant Miquel o a Vallfonollosa el proposaríem per a la Medalla de la Ciutat. A Girona, no: ha generat tota mena de protestes, inclosa la de l’Associació de Veïns del Barri Antic. Amb pancartes i tot. Es queixen que ja hi ha massa ciclistes. Les bicis molesten. Es deixen una pasta gansa a la ciutat, però ecs, quina nosa. Sí? No: és exageradíssim. El que passa és que a Girona comencen a tenir la síndrome del nen malcriat. Vist des de Manresa, només hi pot haver una resposta: no volen ciclistes rics? Que ens els enviïn! Tenim catifes vermelles!