Mig milió de nous ciutadans

Unes 500.000 persones, algunes fonts fan pujar la xifra fins als 800.000, de 150.000 a 170.000 d’elles a Catalunya, veuran normalitzada la situació administrativa. De ser persones amb la por al cos de ser retornades als seus països d’origen passaran a ser ciutadans amb drets i deures. Seran residents a Espanya i podran treballar de manera regular. Aquesta quantitat ingent de persones deixaran de ser explotades per personatges sense escrúpols que s’aprofiten dels més dèbils per millorar els seus balanços.

Aquesta mesura ha estat presa amb una gran unanimitat de la societat organitzada. Des de l’església, amb Càritas al capdavant, fins a patronals i sindicats tots han vist bé la mesura, és més, alguns feia temps que la reclamaven.

Des del punt de vista social l’argument és clar, tots som persones i aquests centenars de milers han vingut a la nostra terra fugint de la fam i la misèria, amb l’esperança de trobar un futur millor, per ells i pels seus fills, tenim l’obligació de donar-los l’oportunitat.

Des del punt de vista econòmic l’argument no és un altre que, si ja els tenim aquí i treballen a l’economia submergida, els aflorem i així contribueixen pagant els impostos que els pertoca.

La mesura ha tingut un ampli ressò internacional. El fet és que va contracorrent del que intenten fer altres països. Avui el corrent dominant és la de l’expulsió, cada cop amb menys arguments, arribant a l’extrem de Minneapolis als EUA. Allí, fins i tot, el considerat l’home més ric del món s’ha atrevit a criticar la mesura. No només als EUA ha causat sorpresa, també a Europa on sovint veiem polítiques molt agressives per part dels governs de les dretes autoritàries i no tan autoritàries.

A Espanya el debat ha sigut menor, només el PP i Vox clamant al cel totes les calamitats, però atès que sempre tot el que pugui fer el govern és fruit de Satanàs la immensa majoria no els ha fet cas.

Ara vindrà la segona part, un cop presa la decisió, cal implementar-la. L’administració cal que trobi solucions per fer-ho. Pensar que 100.000 persones a Barcelona podran ser ateses entre dues i tres vegades en una sola oficina és una quimera. Allò que va passar d’altres vegades ara no pot tornar a passar, aquestes persones han de ser tractades com a ciutadans i mereixen ser atesos amb dignitat. Una possibilitat seria que l’administració de l’Estat habilités a entitats com a col·laboradores, fins i tot podrien ser entitats privades, on un funcionari en donés fe pública que els documents són correctes.  

Sigui aquesta o una altra, caldran solucions imaginatives per resoldre els ingents expedients administratius d’una manera el més eficaç possible.