Sal i llum

El relat evangèlic d’aquesta setmana és una continuació de les benaurances comentades la setmana anterior. Aquests dos textos tenen una importància cabdal i un valor extraordinari per a la vida real del cristià.

Jesús, ensenyant als seus deixebles els hi diu: «Vosaltres sou la sal de la terra, vosaltres sou la llum del món». Quin és el significat d’aquest missatge quan utilitza dos elements que, aparentment no tenen res en comú? La sal només és útil quan acompanya els aliments i s’hi barreja, de la mateixa manera, la llum no es pot veure fins que ensopega amb un objecte i l’il·lumina. Malgrat la diferència entre aquests dos elements, trobem una interessant semblança la qual ens fa pensar que, com la sal i la llum, nosaltres, separats dels altres, no som absolutament res. La meva existència només tindria sentit en la mesura que passi a formar part dels altres, «dissolent-m’hi».

La sal actua des de l’anonimat, passa desapercebuda, però hi és, de la mateixa manera, nosaltres, només amb senzillesa i humilitat podrem ajudar als altres a donar sentit a la seva pròpia vida.

La llum és imprescindible per a la vida, l’ésser humà no es pot desenvolupar en la foscor, és per això que s’ha convertit en símbol de la mateixa vida i de tot allò que l’envolta, així doncs, la llum que aportem ha d’estar al servei de l’altre, anant amb compte que el què cal és il·luminar, no enlluernar. La tasca fonamental de cadascú és dins seu, la preocupació de cadascú ha de ser assolir la plenitud humana. Si ets sal, tot el que toquis quedarà assaonat. Si ets llum, tot quedarà il·luminat al teu voltant. Massa sovint ens creiem llum i sal, però sense adonar-nos que hem perdut tota capacitat de salar i il·luminar. Podem triar: desplegar la meva capacitat de condimentar, o seguir tota la vida sent insípid; donar escalf i llum o portar fred i foscor a tot arreu.