Si Musk diu pestes de Sánchez ...

Que el milmilionari Elon Musk hagi dit pestes del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, diu molt a favor de Sánchez. Recordem que Musk és aquell home que va fer la salutació nazi durant la celebració de la investidura de Donald Trump com a president dels Estats Units. No un cop, sinó dos, amb la qual cosa difícilment es pot atribuir el gest a un error o a una acció involuntària. A continuació va afegir que «gràcies a vosaltres», en referència als votants, «el futur de la civilització està assegurat». Doncs ho tenim clar. Musk va donar suport incondicional a Trump fins que van acabar trencant peres per allò dels dos galls al mateix galliner.

Al que anava, però. El propòsit de Sánchez de prohibir les xarxes socials als menors de 16 anys em sembla, particularment, una bona idea. Tot allò de bo que podia haver-hi a les xarxes socials, igual que internet en si, ha quedat pervertit per gent com Musk. Són mentideres i addictives, i generen ciutadans abocats a les pantalles sense cap mena d’actitud crítica. En el millor dels casos, et pots trobar un paio que ves a saber qui és i que es fa passar per metge i que t’explica que menjar un plàtan abans d’anar a dormir és el pitjor que pots fer perquè conté no sé què farà que no acluquis l’ull. A continuació et pot aparèixer un altre savi que et digui el contrari, que per garantir-te un bon son és que et mengis el plàtan. Insisteixo que això en el millor dels casos. En el pitjor, «et mengen el cervell», diu la psicòloga experta en addiccions comportamentals d’Althaia, Dominica Díez, que sap del que parla. Ella es refereix al cervell dels menors, però jo hi sumaria els dels adults, també. Una última i sàvia reflexió. Ara del rector de la Universitat d’Oxford, William Hague. Diu que les xarxes socials s’estan tornant incompatibles amb un sistema democràtic saludable. Doncs ja ho tenim.

I ara ve la part més escèptica de mi mateix. Feta la llei, feta la trampa. Molt em temo que serà difícil capar les xarxes socials i surfejar per damunt de les consignes a la llibertat que ja han començat a fer-se sentir entre els CEO – abans en dèiem director- que hi ha al seu davant. Com Musk. Tots tenen una intenció al darrere: la d’imposar els seus criteris costi el que costi, i fer-ho, aparentment, d’una forma innòcua, innocent i disfressant-ho d’entreteniment. I caiem a la trampa. Ara que hi penso: no sé si la meva neboda de 14 anys estaria d’acord amb mi. Què penseu, vosaltres?