Que poc que viatgen en tren, Paneque i Puente!

A manca de veus legitimades per parlar honestament sobre els problemes de la infraestructura ferroviària, aquests dies s’escolten amb èxit d’audiència les reflexions de Jordi Graupera, rara avis fins ara en el panorama polític català, que assenyalen responsables, mancances clamoroses i possibles accions a emprendre des del govern i la societat civil per capgirar el desgavell i evitar el desastre que s’endevina, si no s’actua de forma contundent. Les manifestacions d’ahir devien evidenciar l’atipament de la ciutadania i l’exigència d’assumpció de responsabilitats. Ara caldrà veure com responen els interpel·lats: govern, Renfe i Adif, responsables inexcusables del caos. I no cal ser massa espavilat per intuir que s’atribuirà a la climatologia adversa l’ensorrament de talussos, les esllavissades i l’enfonsament de vies que han posat a prova la xarxa ferroviària estatal a Catalunya. No faran llenya amb el boicot dels maquinistes, ni els ha fet vergonya reconèixer explícitament que la xarxa està molt més malmesa del que es pensaven: «en un estat deplorable», segons Paneque; «una ruïna», en paraules del ministre Puente. Que poc viatgen en tren, aquests personatges! Com si no fos històrica i estrident la queixa dels usuaris sobre les deficiències del servei, amb pluja o sense i talussos com el de Gelida amenaçant de caure! El dia que van crear la societat Rodalies de Catalunya van signar el document a la babalà, sense les comprovacions que cal fer abans de signar cap operació que exigirà inversió econòmica? El càrrec els allibera de l’obligació de saber què firmes i a què et compromets? Els fets demostren la seva incapacitat per dirigir un servei bàsic tan necessari com exigent en la pulcritud del seu funcionament. La dèria de protagonisme dels partits conxorxats en l’operació ha condemnat centenars de milers d’usuaris a viure un calvari, i l’economia del país a un deteriorament difícil de recuperar. Pregunta la consellera Romero qui està disposat a renunciar als 4.700 milions que promet el govern més progressista i mentider de la història per a procurar benestar als catalans, però no diu res sobre si ella i els seus estan disposats a renunciar als més de 20.000 milions que ens espolien cada any (espoliació: acció d’un estat d’assumir la propietat o el control d’un actiu privat, nacional o estranger, mitjançant un acte d’autoritat sense pagar cap indemnització). El govern de tothom pot defensar que no és certa la quantificació del dèficit fiscal? Els faria res, exigir a la central espanyola la publicació de les balances fiscals? Per si un cas s’atrevien, que no les publiquin en cap plataforma digital d’aquelles on es perseguiran judicialment els autors d’informacions falses o incitadores d’odi.