Científiques invisibles/ dia visible

Ahir, dia 11 de febrer, es va celebrar el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència. Des d’un punt de vista feminista, si hi hagués una autèntica igualtat entre homes i dones, no caldria dedicar-ne cap a les dones. Oi que no hi ha cap Dia Internacional de l’Home i el Nen a la Ciència?

Diuen que, justament per aquesta falta d’igualtat, és necessari celebrar aquest dia. Per tant, es veu com un dia de celebració dels èxits aconseguits, tot i les desigualtats, i de recordatori de la feina que encara està per fer: acabar amb els estereotips, garantir la igualtat, fer-la inclusiva...

Més que tapar les vergonyes amb dies internacionals, el que s’hauria de fer seria aconseguir realment la igualtat.

A Catalunya, només el 24% de les places d’investigació i professorat titular a les universitats estan ocupades per dones. Als centres de recerca encara hi ha menys paritat: només un 29% de dones.

Cap de les causes d’aquesta desigualtat és la manca d’interès per part de les dones.

Algunes de les causes estudiades esgarrifen i generen molta ràbia. Hi ha biaixos subtils en seleccions, promocions i avaluacions: un mateix currículum és valorat diferent si el presenta un home o una dona. Les dones, sovint, tenen menys accés a finançament, publicacions o projectes d’alt impacte. Les dones, majoritàriament, assumeixen les tasques de cura i família que quasi impossibiliten la seva disponibilitat per projectes de recerca, viatges o hores extres. Les polítiques laborals i de maternitat encara són insuficients per garantir una igualtat real. I aquestes només són les causes més visibles.

Per si voleu llegir una mica sobre aquest panorama, us recomano Lliçons de Química de Bonnie Garmus i us adonareu que encara encara tenim algunes xacres com les de finals dels anys 50 i principis dels 60.

Hi ha una llarga llista de dones científiques: Marie Curie: pionera en l’estudi de la radioactivitat. Rosalind Franklin: va fotografiar la difracció de raigs X que va permetre descobrir l’estructura de l’ADN. Ada Lovelace: considerada la primera programadora d’ordinadors. Dorothy Hodgkin: va desenvolupar la difracció de raigs X per estudiar estructures de proteïnes. Jane Goodall: revolucionà l’estudi del comportament dels ximpanzés, demostrant la seva complexitat social i emocional. Barbara McClintock: va descobrir els elements transponibles del DNA. Chien-Shiung Wu va demostrar la violació de la paritat en la física nuclear, un descobriment clau per al Nobel concedit als seus col·legues masculins... I més i més.

I és que cal imaginar què haurien pogut fer les dones si els haguessin donat les mateixes oportunitats.