Poc pit per a tants cors

Aquesta setmana és Sant Valentí. A aquest país celebraven aquest sant els de Navarcles, que el tenen per patró, i aquells que el porten per nom de pila. Tota la resta, allò dels cors, regals i petons quedava per Sant Jordi. A Catalunya, però, en forma de roses, llibres i petons. Actualment, el món del consum s’imposa a bona part del planeta amb campanyes agressives aquí, allí i més enllà. Només amb una ullada a aparadors de comerços i amb un clic d’ordinadors tindran propostes per triar i per remenar. Com en tantes altres tradicions, a les pròpies no els queda altre remei que conviure amb les imposades.

Són dies que els cors consumistes s’afegeixen amb la munió de cors que inunden els Whatsapps, l’Instagram, el Telegram i altres eines digitals. Una part important de la societat necessitem una posada al dia en temes tan sensibles com els cors que, al llarg dels anys, s’identificaven, més o menys, amb una declaració d’amor. Ara, associat a qualsevol missatge electrònic, hi trobem cors, a vegades un de sol; d’altres, de qualsevol color, no necessàriament el tradicional vermell. En pocs anys, s’ha articulat una nova gramàtica emocional. Hi ha un nou llenguatge que molts no acabem de desxifrar.

Per pura prudència, vaig trigar a deixar anar el meu primer cor a aplicacions de missatgeria electrònica. En una època de límits estrictes, pensava que un cor es podria arribar a assimilar a una agressió sexual o, si més no, a una frivolitat. Però no. Fetes consultes a fonts fiables, vaig descobrir que el cor vermell, a part d’amor, en l’esfera d’internet, també és una forma de demostrar afecte, afinitat, gratitud o un simple m’agrada. Primera lliçó apresa, la del cor vermell. Encara em queden desenes d’emoticones amb cor pendents de desxifrar: el rosa, el taronja, el groc, el verd, el blau, el lila, el marró, el blanc, el negre... I el darrer paquet per assimilar serà el dels cors que agafen diferents formes: un que creix, el que porta un llaç, un d’embenat, el de la fletxa, el que batega, el trencat, el d’estrelles o l’ardent... Aquesta darrera lliçó, amb més elements gràfics, potser serà més assimilable per als encara no dominem aquesta nova gramàtica.

Però, fan falta tants cors i que poden dir tantes coses diferents? Les grans tecnològiques ens tenen més enganxats si circulen cors per donar i per vendre? Algú dels que s’autoqualifica d’expert diu que com més emoticones fa servir una persona, és més intel·ligent emocional. Arguments per a tots els gustos a l’espera de les conclusions d’una de les hipotètiques investigacions que cada dia ens donen a conèixer els mitjans de comunicació. L’evidència, però, ens diu que al nostre pit no hi ha espai per encabir tants cors.

Amb Sant Valentí a tocar i Sant Jordi ben aviat, a part d’enviar-nos cors a tort i a dret, el millor serà recuperar el cara a cara i deixar que flueixen les emocions. I que les mirades i els ulls transmetin molt més del que ho fa un cor virtual.