Rufián sap sumar

Diuen els demoscòpics que Aragó és l’Ohio espanyol, és a dir que Aragó anticipa el resultat electoral de tot Espanya. Si agafem els resultats de diumenge i els convertim en resultats al Congrés ens emportem una primera sorpresa atès que el PP perd dos escons respecte als actuals que són els que s’emporta Vox i la resta queda igual. De PP 7, PSOE 4, Vox 1 i Cha 1 actual, passem a PP 5, PSOE 4, Vox 3, Cha 1. Aquesta diferència amb el resultat en escons de diumenge és causada per la diferent manera de distribuir els escons a repartir. Mentre a les autonòmiques estan sobrevalorades les províncies en menys habitants, a les generals aquest efecte es corregeix a favor de Saragossa.

L’altra curiositat és que si sumem els vots de totes les forces a la suposada esquerra del PSOE sumen el 17,15% dels vots i Vox 17,89. Com es pot veure 7 dècimes de punt de diferència, en canvi, els va doblar en nombre d’escons de 7 l’esquerra a 14 Vox. Compte, en unes generals l’esquerra de l’esquerra estaria a set dècimes de passar d’un a tres i deixar a Vox amb un en lloc de tres.

Quan en Rufián proposa la unió de totes les forces progressistes, ens està dient això, si ens posem d’acord tenim opcions de capgirar el que sembla inevitable, que Vox sigui la força determinant al parlament espanyol.

Sembla un somni de Rufián, perquè el que és simple sobre el paper, es fa molt complicat políticament, atès que les diferents organitzacions semblen incompatibles, sovint per personalismes. Una cosa semblant només va ser possible a Catalunya amb l’Entesa, quan el PSC es presentava junt amb Esquerra i Iniciativa al senat. ERC i IC no tenien cap opció presentant-se sols i el PSC els cedia diferents llocs perquè tinguessin senadors.

Per veure la dificultat política del projecte Rufián, ens hem de fixar en Catalunya. La proposta seria que Esquerra, Comuns i la Cup anessin juntes. Els dirigents d’Esquerra ja han sigut els primers de dir que ni parlar-ne, però els altres no han tardat gaire més. I si els diguéssim que tindrien opcions reals de ser la primera força? No crec que hagin fet números, però tampoc els necessiten, prefereixen anar sols, ser purs defensant el seu projecte i que passi el que hagi de passar. Un cop més tots plegats demostren la seva immaduresa política, tenen l’oportunitat de ser el pal de paller d’un projecte guanyador i a canvi prefereixen ser marginals.

Com diu Rufián, que vagin amb compte, si al final les dretes extremes se’n surten, es poden trobar tots il·legalitzats, que d’això aniran les pròximes eleccions generals. La democràcia, tal com la coneixem, està en perill, ho estem veient als EUA i que ningú es cregui que podran reprimir les ànsies depredadores de Vox.