Dur-los a plenitud

«Convertiu-vos, que el Regne del Cel és a prop». Amb aquestes paraules comença la predicació de Jesús a l’inici del seu ministeri, a la Galilea. I la comunitat de Mateu, destinatària de l’evangeli, es pregunta si, en aquest nou Regne, la Llei de la Torà és encara vigent, si amb el compliment de la Llei s’adquireix la salvació i com s’han d’interpretar aquests preceptes. La resposta que l’evangelista posa en boca de Jesús és contundent: no vinc a desautoritzar-los sinó a completar-los (dur-los a plenitud en altres traduccions).

I del contingut de la llei, Jesús, a través de l’evangelista, deixa de banda les relacions de l’home amb Déu, que es mouen en un altre paràmetre, i tria diverses situacions contemplades per la Llei, que fan referència a les relacions dels homes entre ells: en concret l’homicidi, l’adulteri, el divorci i els juraments.

No n’hi ha prou amb no matar, cal un respecte total per la persona, sense baralles, ni menyspreu ni insults ni plets; l’adulteri ho és ja de desig; el divorci en fa adúlters; i dels juraments els declara no necessaris: n’hi ha prou amb dir sí quan és sí i no quan és no. És la plenitud radical de l’Evangeli que ha de guiar tota nostra vida.

Tanta és la importància que dona l’evangeli a les bones relacions humanes, que els deures envers Déu es posposen: «ni que et trobis ja a l’altar, a punt de presentar l’ofrena, si allà et recordes que un teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i ves primer a fer les paus amb ell. Ja tornaràs després, a presentar la teva ofrena».

El dimecres vinent serà «Dimecres de Cendra», el començament de la Quaresma; un temps que l’imaginari religiós ha assimilat a la penitència i el càstig diví, però que ens invita a la conversió, és a dir, a dirigir-nos cap a Déu. «Ara, convertiu-vos a mi en tot el vostre cor» ens dirà el profeta Joel a la primera lectura del mateix dimecres, «Esquinceu-vos el cor, i no els vestits! Convertiu-vos al Senyor, el vostre Déu; ell és benigne i entranyable, lent per al càstig, ric en l’amor, i es desdiu de fer el mal».

Dirigim-nos cap a Déu i obrim els ulls: trobarem l’home, el nostre germà que ens espera, que espera la nostra ajuda, el nostre consol, la nostra companyia.