En efectiu sempre

Sense cap motiu concret, tinc una propensió natural a mirar la lletra petita de qualsevol escrit. No parlo de la lletra petita d’un contracte sinó de qualsevol cosa impresa. D’un cartell de circ, per exemple. Aquests dies a Manresa n’hi ha una bona colla d’escampats anunciant l’arribada del Circo River Plate. I va ser mirant la lletra més menuda d’aquell cartell, on vaig llegir una nota que hi deia «Pagament preferiblement en efectiu». Dubto que un u per cent de les persones que s’hagin aturat a mirar-lo se n’hagin adonat, amb la qual cosa no crec que aquell avís faci cap servei, però hi és.

Els del circ River Plate prefereixen que la gent els pagui en efectiu més que no pas amb targeta, i deuen tenir els seus motius, però això la lletra petita no ho detalla. Si per mi fos s’ho haurien ben pogut estalviar: hi pago sempre. Això no vol dir que no tingui targeta, al contrari, penso que és un gran invent, i quan surto de casa la duc sempre, per si de cas, per si es presentés una necessitat. Però el fet és que de manera rutinària no l’utilitzo mai. Pago sempre amb diners i en soc un defensor militant, tant que fins i tot em grinyola alguna cosa per dins quan veig que algú la treu per comprar una barra de pa o per pagar un cafè. Sé que si entro en debat amb els que la fan servir per a tot m’esgrimiran motius poderosos a favor de la seva opció, i sé també que no els podré rebatre. Jo vaig amb efectiu perquè no vull que els bancs s’enduguin ni un cèntim del que pago per uns pantalons o per un menú, i perquè no vull que controlin on vaig ni què faig ni en què me’ls gasto. Però tinc encara una altra raó per pagar en diners, ja que pagar en efectiu et permet una cosa que la targeta ha anat arraconant: deixar propina. Molts et diran que a ells per la seva feina ningú els en dona i que tothom ja cobra pel que fa, i tampoc els pots rebatre, però arrodonir el preu d’un compte i dir «ja està bé» em fa sentir bé a mi i fa sentir bé a la persona que ho rep. També pago en efectiu perquè això no es perdi.